Qui era l'escultor Verderol?

L'altre dia vaig sortir a passejar amb la Mixeta, que segueix malaltona i l'he de portar en una mena de sarró. Com que per això de la covid-19 anem per indrets poc concorreguts, anàrem a petar al carrer de l'Escultor Verderol, un carrer relativament modern que va sorgir arran de la urbanització de la rodalia de l'edifici de l'actual Regió Sanitària del Camp de Tarragona i que passa pel darrere de l'esmentada construcció, la qual té entrada pel carrer de la Reina Maria Cristina. La seva dedicació honora la memòria de Bernat Verderol i Roig (1814-1898), un personatge gairebé desconegut pels tarragonins, malgrat que tots hagin tingut ocasió d'admirar algunes de les seves obres sense saber qui n'era l'autor. I és que sens dubte la seva obra més coneguda, a banda dels Gegants Moros i del Negrito i la Negrita, és la magnífica comparsa de capgrossos tarragonina, els populars nans vells, admirables caricatures de personatges reals de la Tarragona noucentista que ens porten a pensar que la naturalesa humana no ha canviat gaire en els cent setanta anys que enguany es compleixen des de la seva creació el 1851.

Fet i fet, seguim regint-nos pels mateixos immutables principis de l'estupidesa, l'egoisme i l'explosió hormonal. Això sí, amb tecnologia més avançada. Per cert, aquesta tecnologia us permetrà posar-vos en contacte amb l'Associació Vallsgat (adopcionvg@gmail.com). Un gat és un bon remei contra la depressió. Us en dono fe i Mixeta n'és la prova.

Tornant al nostre escultor Verderol una altra obra important, de la qual molts desconeixen l'autor, són les estàtues i els baixos relleus que guarneixen la façana del Palau Municipal, construït durant la primera meitat del segle XIX en el lloc que ocupava el convent de Sant Domènec, a la plaça de la Font.