El Teatre Romà de Tarragona: un problema que segueix pendent

El Teatre Romà és un problema arqueològic encara pendent a Tarragona. Implica directament al Departament de Cultura de la Generalitat des que va adquirir el solar amb les ruïnes. El 1998, un projecte universitari de la URV, finançat pel Ministerio de Educación y Ciencia (PB97-0419) va permetre fer noves intervencions i aclarir l'evolució històrica del conjunt. Les restes més antigues pertanyen al tram marítim de la muralla romana i als primers magatzems associats amb la construcció del port romà. Va venir després el Teatre Romà construït sobre una muralla que havia perdut la seva funció militar i l'adequació d'una gruta artificial envoltada de jardins amb estanys associats amb l'escenari del teatre. La cova artificial allotjava una font que recollia l'aigua canalitzada artificialment des de la famosa cova que s'estén sota del carrer del Gasòmetre. És probable que el lloc fos un nimfeu dedicat al culte de les nimfes de l'aigua.

Les restes romanes que han sobreviscut són modestes i han patit grans destruccions al llarg d'un segle de desastrosa gestió. Es van descobrir amb les excavacions de Josep Puig i Cadafalch (1919) i la posterior construcció d'un edifici industrial. Les poques fotos que s'han conservat permeten intuir un teatre encara ben conservat. Les grades més altes afloraven a simple vista a l'altura del carrer dels Caputxins. Per sota de la terra s'estenia la graderia completa fins a arribar als seients de la primera fila. Aquests són els únics que s'han conservat, a més de les clavegueres i fonaments de l'escenari. Malauradament, en aquell moment l'administració no va considerar protegir el monument i es van construir les fàbriques d'oli. L'any 1975 es repetia la mateixa desgràcia: les fàbriques d'oli van ser demolides i s'estaven construint blocs de pisos sobre les restes. Van causar noves destruccions fins que les manifestacions de la ciutadania van aturar les obres.

Fa gairebé cinquanta anys que es van aturar les obres, no obstant això segueix sent un forat negre en l'urbanisme de la Part Baixa de Tarragona. Tots coneixem l'estructura de ferro que s'ha instal·lat sobre les ruïnes. Ha estat la guanyadora de la cinquena edició del premi Alejandro de la Sota, destinat a reconèixer els millors edificis construïts a Tarragona. Denunciada com una destrucció del patrimoni històric, és objecte de polèmica des que va ser inaugurada.

Els manuals clàssics de restauració de monuments plantegen tres objectius en qualsevol intervenció: protegir les restes originals, millorar la seva comprensió per al públic i garantir la seva integració amb un entorn de protecció. Val la pena visitar el solar i fer-se aquestes tres preguntes: la nova intervenció protegeix les restes o és una etapa més en el procés de la seva degradació? Aquesta estructura de ferro ajuda a imaginar com era el teatre en època romana o és una distorsió que el fa més difícil? La nova construcció facilita un entorn de protecció a les ruïnes i millora la seva integració amb la ciutat?

Primer, els ferros oxidats estan ja tacant les restes arqueològiques. En segon lloc, els visitants no poden relacionar l'estructura metàl·lica amb la planta de teatre perquè l'edifici romà es recolzava en el vessant del turó que ha estat destruït per l'excavació dels aparcaments dels blocs de pisos (es van extreure 9.000 m³ de terreny natural), i tercer, el solar conserva encara restes de les tàpies de maó derruïdes de la fàbrica d'oli. Estan barrejades amb pilars i murs de formigó dels blocs de pisos que van quedar a mig construir. Abandonats des de fa cinquanta anys, tenen encara a la vista els ferros rovellats que esperen la continuació d'una obra que no arribarà mai. Per això, el material escollit per a la reconstrucció de la graderia romà és particularment desencertat. Es confon amb les estructures envellides dels anys setanta. Sembla que realment s'anava a construir una obra circular de formigó armat, que el projecte va ser abandonat i només ens han quedat les armadures oxidades. En definitiva, no hem millorat l'entorn i hem contribuït a crear la imatge d'un paisatge postindustrial al centre de la ciutat i sobre unes restes arqueològiques classificades per la UNESCO.

Malgrat aquesta percepció tan dura, creiem que el teatre romà té encara solució, però hauria de ser urgent. Recuperar el pendent original del terreny amb un farciment de terres, eliminar les ruïnes de les tàpies i dels edificis moderns que es van començar a construir, transformar el solar en un parc urbà enjardinat obert a la ciutat, construir una tanca digna, posar bancs, fanals i papereres. Només llavors tindrà sentit pensar en una intervenció «didàctica» sobre les restes arqueològiques.