La unitat dels Regnes de Taifes

Un fet que va marcar els primers anys de l'anterior mil·lenni a la Península Ibèrica i que ha prevalgut fins als nostres temps en forma d'expressió, aquest va ser sens dubte els Regnes de Taifes. Aquests es van donar a l'Al-Àndalus, amb la mort d'Almansor, es van succeir les lluites internes que van arrasar Al-Àndalus afeblint-lo notablement, provocant l'abolició definitiva del califat l'any 1031 amb la caiguda d'Hixam III i la fragmentació en nombrosos regnes independents o Taifes. Aquest fet, com deia, ha arribat als nostres dies amb certes similituds amb el fet que l'origina, i és que quan parlem de Regnes de Taifes ens referim a una estructura composta de diferents parts separades per alguna frontera (física, ètica, mental, ideològica) que els impedeix col·laborar i els afebleix.

Últimament, fent una repassada als mitjans d'informació, i respecte a les negociacions per formar govern, hom podria dir que JxC s'ha convertit en una mena de Regne de Taifes, on hi ha diferents caps visibles, cadascú amb els seus altaveus, que emeten missatges a vegades contradictoris: mentre un diu que el millor seria forçar noves eleccions, l'altre diu que una bona opció podria ser investir i quedar-se a l'oposició, tanmateix, surt algú altre desmentint l'últim i posant en valor que JxC no pot quedar-se a l'oposició. Algú posa com a punt central el paper de Waterloo i del Consell per la República, mentre d'altres, parlen de diferents concepcions econòmiques, així com altres demanen un projecte global que sigui consistent i de llarga durada.

Tot plegat, un desori que posa en risc dues coses: la majoria independentista del 52%, i poder fer polítiques valentes, decidides per fer front a la crisi social i econòmica esdevinguda de la pandèmia de la covid-19, i la necessària reconstrucció nacional.

Igual que els Regnes de Taifes antics, hi ha un factor que els uneix: a finals del segle XI, els musulmans, de la mà dels almoràvits, uns guerrers berbers que havien format un gran imperi al nord de l'Àfrica, amb capital a Marràqueix, van reunificar al-Àndalus per fer front a la reconquesta cristiana.

Actualment, fan servir la investidura d'un candidat republicà –tot i que ERC sempre ha estat lleial i ràpid en formar governs independentistes investint candidats de CiU, JxSí, PdeCat, o JxC– per mirar de tornar a unir files, dilatant de forma, a parer meu, irresponsable, la formació d'un govern amb Pere Aragonès al capdavant, que treballi per la gent, al costat de la gent, per ajudar als catalans i catalanes a sortir de la crisi, i al mateix temps, rendibilitzi l'històric 52% de vots independentistes.