La devoció a la Mare de Déu

Benvolguts i benvolgudes, la devoció a la Mare de Déu l'entenc com una devoció al mateix temps intel·ligent i tendra, fonamentada –com és natural– en la fe en Jesucrist. El Concili Vaticà II, en parlar del culte a la Mare de Déu, «exhorta tots els fills de l'Església a fomentar generosament el culte, sobretot el litúrgic, a la benaurada Verge, a tenir en gran estima les pràctiques i els exercicis de pietat envers ella que en el curs dels segles el Magisteri ha recomanat [...]. I als teòlegs i als predicadors de la Paraula de Déu recomana instantment que, quan exposin la dignitat singular de la Mare de Déu, s'abstinguin amb tota cura tant de qualsevol falsa exageració com d'una excessiva estretor d'esperit» (Constitució sobre l'Església, 67).

La devoció a la Mare de Déu ha de ser intel·ligent. Sense caure en l'aridesa dels conceptes, ha d'estar recolzada en la Sagrada Escriptura i en la genuïna Tradició de l'Església. I tant l'una com l'altra han fonamentat la veneració a Maria en el fet real de ser Mare de Jesús i, en conseqüència, si bé en un sentit diferent, Mare de l'Església. No crec que ens puguem sentir més fills de Maria del que se'n sentí sant Joan Evangelista, el qual en el seu Evangeli ens la presenta vinculada estretament a la persona de Jesús, únic mitjancer de la nostra salvació.

La devoció a Maria ha de tenir un toc de tendresa, sense caure en el sentimentalisme i menys encara en una veneració mítica de les seves imatges. L'Església, quan beneeix una imatge de Maria per a la veneració dels fidels, fa la següent pregària: «Que la imatge que mirem amb els ulls» ens «quedi gravada» en el «cor», per tal de tenir «una fe indefallent, una esperança ferma, un amor diligent i una caritat sincera» (Ritual de benediccions, n. 1080). Hem d'adreçar-nos a Maria amb afecte i tendresa, i que la contemplació de la seva imatge ens mogui a imitar-la. Les relacions mare-fill mantenen l'afectivitat al pas dels anys. És natural, doncs, que tota pregària adreçada a Maria tingui un to de tendresa propi de les relacions d'un fill amb la seva mare.

Tornem als passatges del Vaticà II sobre Maria. En la continuació del que abans hem esmentat, hi trobem escrit: «Recordin els fidels que la veritable devoció no consisteix ni en un afecte estèril i transitori ni en una certa vana credulitat, sinó que procedeix d'una fe autèntica, per la qual som portats a reconèixer l'excel·lència de la Mare de Déu i incitats a un amor filial a la nostra Mare i a imitar-ne les virtuts» (67).

En aquest mes de maig fomentem aquesta genuïna devoció a Maria. I, a més, enguany, invoquem-la especialment perquè acabi la pandèmia. Això és el que ens ha demanat el papa Francesc, tot resant el rosari en família o en comunitat. El Papa ha implicat de manera especial tots els santuaris marians del món, i n'ha escollit trenta de representatius, perquè guiïn l'oració mariana. Precisament, per al pròxim dissabte, dia 22 de maig, el santuari escollit és el de Montserrat, on es dirigirà aquesta pregària per a tot el món a les 6 de la tarda. El comunicat vaticà ens recorda, d'altra banda, que «cada Santuari [...] està convidat a resar en la forma i el llenguatge en què s'expressa la tradició local, per a invocar la represa de la vida social, del treball i de les nombroses activitats humanes que es van suspendre durant la pandèmia. Aquesta convocatòria en comú pretén ser una oració contínua, distribuïda pels meridians del món, que tota l'Església eleva incessantment al Pare per la intercessió de la Mare de Déu». Ni que sigui des de casa, participem-hi de cor i amb devoció filial.

Ben vostre.