La lluita internacionalista ens interpel·la

Ens els darrers mesos, sobretot en les darreres setmanes, estem veient com s'ha intensificat la violència, la repressió i la barbàrie a comunitats germanes; Colòmbia, Palestina i als Territoris Ocupats del Sàhara Occidental.

Salvant les distàncies i sense voler barrejar conflictes, no molt menys, però en totes elles hi ha un denominador comú: la violació sistemàtica dels drets humans a totes les instàncies i les relacions i complicitats internacionals amb segell genocida. Unes relacions i complicitats de les quals no n'és aliè ni els països catalans ni l'estat espanyol.

Davant del fracàs de les institucions i organismes internacionals, creats i desenvolupats per garantir els privilegis del capital, obedients i servils, ens cal la construcció d'unes noves relacions internacionals basades en la pau, la solidaritat i la fraternitat, i el respecte a l'autodeterminació i la sobirania dels pobles com a única forma de bastir aquestes relacions. En aquest sentit, tenim l'obligació de fer polítiques actives de solidaritat internacionalista entesa com una acció política coherent, activa i conscient que parteix de la realitat per poder canviar-la denunciant l'ordre econòmic i polític i les polítiques de cooperació actuals. I aquestes accions polítiques les hem de fer tant des de les institucions com, sobretot, des del carrer promocionant les lluites justes i emancipadores d'arreu prioritzant, pel seu component històric, estratègic i d'arrelament a casa nostra, les causes de Palestina i del Sàhara Occidental. Pel que fa a Palestina, aquests darrers dies som testimonis d'un dels genocidis més flagrants de l'últim temps per part d'Israel sobre la població palestina, amb més d'un centenar de morts en les darreres hores. Una situació que requereix una resposta i d'un posicionament institucional clar i valent: la condemna d'aquests atacs i revisar les relacions amb Israel per no contribuir a l'apartheid que ha estat duent a terme des de fa més de setanta anys. I, en una dinàmica genocida força semblant, trobem la situació del poble sahrauí. Són més de tres dècades esperant una solució política que no arriba mentre els i les sahrauís viuen forçadament separades: unes als campaments de refugiades, a Tindouf (Algèria), i altres als Territoris Ocupats del Sàhara Occidental sota l'opressió i la violència de les forces d'ocupació marroquines amb el silenci còmplice de la comunitat internacional i de l'estat espanyol, que n'és la potència administradora i qui té la responsabilitat jurídica i històrica.

Des del passat mes de novembre, quan el Regne del Marroc es va saltar l'alto al foc establert des del 91, que es va declarar l'estat de guerra la situació per a la població sahrauí dels Territoris Ocupants del Sàhara Occidental és cada cop més difícil. En les darreres setmanes hi ha hagut un increment de la brutalitat policial i de la repressió per part dels militars i paramilitars marroquins. Un pla d'extermini del poble sahrauí que compta, no només amb impunitat esfereïdora, sinó que també compta amb les complicitats internacionals necessàries per salvaguardar els interessos econòmics. Davant d'aquestes situacions calen polítiques per canviar les regles del joc. La lluita internacionalista ens interpel·la a tots i totes. Cal construir una Europa i una Mediterrània de la pau, la solidaritat i la fraternitat i que les llibertats i els drets humans estiguessin per sobre dels interessos econòmics. Seria hora de capgirar-ho!