Anar sols per la vida

Immersos com estem en temps de reivindicació de llibertat i independència, potser és bo parlar també d'igualtat d'oportunitats, de respecte a la diversitat i de convivència. De fet, la plena independència de qualsevol comunitat, país o escala de veïns, només és possible si els seus membres també ho són individualment. Segur que haureu sentit més d'una vegada en converses familiars o de colles d'amics quan es parla dels fills propis o dels altres que el desig compartit és que els nostres descendents aprenguin a anar sols per la vida. Una aspiració que els beneficiaris construeixen al llarg de la vida a través del complex i variat procés de socialització en el qual l'entorn familiar i l'escola juguen el primer partit.

La setmana passada un grup d'alumnes de secundària de l'Institut Escola Pi del Burgarn –molt a prop d'on hi havia els cinemes Lauren– van fer de paradistes per un dia al Mercat Central de Reus per vendre les verdures que durant el curs cultiven a l'hort del centre.

La iniciativa forma part d'un programa anomenat Com anar sols per la vida que amb molt d'encert i voluntat impulsa el seu claustre des de fa set cursos. Durant l'experiència practiquen l'expressió oral, la manipulació de monedes, les operacions de càlcul bàsiques i fan una immersió al món real, que en el cas dels mercats és especialment ric.

El programa busca potenciar la inclusió social d'alumnes que tenen necessitats educatives greus i permanents. Està plantejat per aquest col·lectiu que no sé quin percentatge significa de tot l'alumnat de secundària de Reus, però m'atreveixo a suggerir que potser hauria de ser obligatori a tots els centres. Als objectius de reforçar la capacitat de relació entre els alumnes i el seu entorn actual i futur, s'hi afegeix el de conèixer el cicle de la vida de les verdures. Un ensenyament que em sembla vital perquè, i no faig broma, alguns menors creuen que la llet i els sucs surten dels tetrabriks, i les fruites i verdures dels prestatges dels supermercats. M'ho explicava fa uns anys una professora i investigadora de la URV que va impulsar el 2006, conjuntament amb altres companyes, el programa Educació en Alimentació –EdAl– per promocionar els estils saludables de vida.

La idea del Pi del Burgar no és l'única a la ciutat, tot i que sí notícia recent. Per sort, molts altres centres són plenament conscients que les eines que necessita la canalla per aprendre a anar sols per la vida no les trobaran només als llibres ni tampoc a les xarxes socials. Han de conèixer la diversitat i la complexitat del món per desenvolupar mecanismes d'adaptació, però també esperit crític.