Vosaltres, analfabets mediàtics, no veieu Telemundo, un canal de televisió nord-americà que emet des de Miami Platja. Cada vegada que sento el mamoneo de les pujades de l'electre recordo el show d'un tal Don Francisco, que vindria a ser com l'avi del Buenafuente. Una senyora truca al programa, però no sent al showman, que repeteix: «¿Me escucha doña Luz? ¿Me escucha doña Luz?». Però, com ens passa a nosaltres, pobres mortals mileuristes, la Luz sembla que fa dècades que no ens sent. Som víctimes de les estafes de les energètiques que es creuen amb un poder diví que està per sobre del bé i del mal. Estem en una societat on l'abús i la impunitat campan a sus anchas, i em refereixo a gent a la presó per delictes que no estan tipificats, borderlines posant-se desodorant a l'aixella a les manis, torturadors prenent cerveses a una terrassa, l'abús dels autònoms, bancs que són acadèmies per aprendre a estafar... Anècdota: el del gas truca a la porta quan m'estic dutxant. Li dic que no puc obrir. Respon que he d'obrir, que hi estic obligat perquè ell és el del gas i ha de veure, vulgui jo o no, la lectura del comptador. Vaig estar a punt de demanar-li que passés per sota de la porta l'ordre judicial. Qui collons es pensen que són les energètiques? El Suprem? «Avi, avi, la pastilla».
Quan l'administració vol vacil·lar un taxista de Barcelona, que ha hipotecat el seu pis per comprar un cotxe i una llicència, ell es reuneix amb catorze mil companys i aturen el servei. Jo crec que nosaltres, els mortals, hauríem de viure a fosques amb llums de carbur durant sis mesos per enfonsar a aquests abusadors. Ara, a fosques, no sé on he posat la pastilla.