Creació d'una nova parròquia

Benvolguts i benvolgudes,

Avui els cristians de Segur de Calafell estan de festa. Després de més de quaranta anys d'haver-se constituït, a l'època de l'arquebisbe Josep Pont i Gol, la tinença de la Mare de Déu de l'Assumpció, depenent de la Parròquia de Sant Cristòfol de Cunit, avui, en el marc d'una Eucaristia que celebraré amb tots ells, aquesta tinença es constituirà en parròquia. Les raons per a la seva creació esdevenien òbvies. La població arriba als 14.000 habitants, havent-se establert, a redós de l'església de l'Assumpció, des de fa anys, una sòlida vida eclesial que s'ha continuat enfortint últimament, malgrat les dificultats. Tal com indica el mateix Dret Canònic, «una parròquia és una determinada comunitat de fidels constituïda d'una manera estable en l'Església particular» o diocesana (CIC 515,1). Simplificant i sintetitzant, podríem dir que el factor decisiu per a la creació d'una parròquia és la consistència del grup humà que sol·licita la institució. Si la parròquia d'on s'ha de fer la segregació no s'hi oposa frontalment, la nova entitat sorgeix sense dificultat, com ha estat en el cas de Segur de Calafell. També, el Dret Canònic afirma que «pertoca únicament al bisbe diocesà erigir, suprimir o canviar les parròquies», però per a portar-ho a terme «ha d'escoltar el Consell Presbiteral» (CIC 515,2). En el cas que ens ocupa, l'esmentat Consell, a la reunió del passat 2 de març hi va donar un dictamen favorable. Haig de dir que, personalment, em fa una especial il·lusió erigir aquesta parròquia, donat que serà la primera en la creació de la qual, com a bisbe, participaré.

Amb tot, la creació d'una parròquia no vol dir treballar isoladament en relació amb les altres parròquies o comunitats veïnes. Precisament, convé potenciar la tasca conjunta en el marc del treball que s'està portant a terme entre els preveres, religiosos i religioses, i laics i laiques del conjunt de parròquies i del mateix arxiprestat. Cada parròquia no pot esdevenir una illa isolada. No tindria cap sentit, i menys en els moments actuals.

Desitjo que a la nova Parròquia de l'Assumpció que avui constituïm s'hi pugui aplegar amb il·lusió renovada «la família de Déu com una fraternitat animada en unitat» i, en comunió amb el seu rector i els altres pastors, «es reconegui i promogui sincerament la dignitat dels laics i la responsabilitat pròpia que els correspon en la missió de l'Església» (Concili Vaticà II, Decret sobre els preveres, 6 i 9). Prego perquè en aquesta nova parròquia, així com en les altres parròquies de l'arxidiòcesi, es faci confiança als laics i laiques i se'ls responsabilitzi d'aquelles tasques que estan en condicions i amb possibilitats d'assumir, tenint present que la seva missió prioritària és la d'esdevenir testimonis de Jesucrist enmig de les realitats del món. Com afirmava a la carta pastoral L'Esperit fa jove l'Església, «pel que fa a l'anunci de la fe, les noves generacions han de viure a un nivell personal i concret aquella relació fraternal de Jesús amb els deixebles [...]. És necessari aquell context humà on la persona concreta es troba acollida i acompanyada». I després, parlava de la «proximitat», que implica –d'una banda– un «tracte freqüent i familiar, on el mateix projecte de vida cristiana es comunica per contigüitat, gairebé per contagi. I, d'altra banda l'acceptació positiva de la persona, amb les seves virtuts i defectes». En aquest sentit, la parròquia, o «comunitat eclesial exerceix una veritable acció maternal» (Decret sobre els preveres, 9).

Demanem, per tant, que l'Esperit Sant rejoveneixi la nostra Església per mitjà de les nostres parròquies. Felicito de cor la nova comunitat parroquial de Segur de Calafell i prego perquè «esdevingui una llar de fraternitat cristiana, una llar oberta i acollidora de totes aquelles persones que vulguin apropar-s'hi i formar-ne part».