Prioritats modernistes

Recentment es va celebrar la segona reunió d'aquesta legislatura del Consell de Modernisme (CM). El primer tema tractat va ser sobre la Quinta Sant Rafael que, segons el conseller de Patrimoni Hermán Pinedo, és una prioritat per a l'actual govern, ja que actualment es troba en estat d'abandonament i degradació i necessita urgentment un pla d'usos. A la primera reunió del CM, octubre de 2020, ja es va anunciar que havia la previsió de redactar un projecte per donar-li una funcionalitat pública. Hi ha previstos vuit-cents mil euros de pressupost per fer aquesta rehabilitació d'acord amb el projecte que redactaran els arquitectes Roger Miralles i Miquel Orellana, que no es concretarà únicament en la joia modernista, sinó també en tot el seu entorn.

La casualitat va fer coincidir que la mateixa tarda de l'esmentada reunió, a l'IMET i organitzat per l'AAVV Pere Martell, la historiadora Marta Prunera va celebrar una conferència sobre la Quinta, ja que el seu treball a l'acabar un Màster a la Universitat de Barcelona, l'any 2016, va ser sobre aquest edifici i tot el seu entorn paisatgístic. Prunera contempla un Centre Cultural o Cívic, amb sales de conferències, d'exposicions permanents i temporals, projecte que no té res a veure amb l'Escola de cuina que des de l'ajuntament es vol construir. No sé si encara s'és a temps de canviar l'ús municipal previst en aquest edifici, que va projectar Juli Maria Fossas (1913) per encàrrec de Marià Puig pel seu germà Rafael, enginyer forestal precursor de l'educació ambiental i que en aquella època estava força malalt. L'escola de cuina amb, diuen, professors estrellats, també podria anar a la Tabacalera, si o si,

Un segon tema va ser el cambril de l'església dels Pares Carmelites, que també es troba en un estat molt lamentable, Miralles manifesta que a la columna només queda «l'ànima del ferro» i potser estem davant d'una obra irrecuperable. Amb urgència es va traslladar la documentació al departament de Disciplina Urbanística per negligència del deure de conservació. Aquesta obra jujoliana proposava afegir un cos de planta octogonal, sostinguda per fines columnes que acaben en arcs apuntats, rodejada per un banc i un sofisticat coronament d'agulla de trencadís i parallamps. La lluerna és coneguda popularment per el colomar, ja que Jujol va posar uns coloms de pedra coronant els arcs, que ara són visitats pels de veritat.

Després es van tractar dues propostes referent al nomenclàtor dels carrers de la ciutat. Pere Joan Salas i Josep Maria Buqueras, membres a la vegada del Rotary Club de Tarragona (RCT) promouen implantar una zona residencial urbana que es caracteritzi perquè el seu nomenclàtor tingui els noms d'arquitectes modernistes. Tarragona disposa del barri dels Músics (Beethoven, Amadeus Mozart, Enric Granados, Antonio Vivaldi, Johan Sebastian Bach i Giussepe Verdi) i el de les lletres catalanes (Joan Fuster, Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Llorenç de Vilallonga, Josep Maria de Segarra, Narcís Oller i Josep V. Foix) al Vall de l'Arrabassada. Al Camp de Tarragona està molt present el modernisme amb professionals i artesans de molt bon nivell que van formalitzar un nou llenguatge, sent l'arquitectura, la disciplina creativa modernista més destacada. Per això, el RCT presenta una llista d'arquitectes, nascuts al Camp de Tarragona o amb obra al territori, com Antoni Gaudí, Josep Maria Jujol i Josep Maria Pujol de Barberà, que ja tenen carrers amb el seu nom. És un reconeixement a la seva aportació al creixement urbanístic i al patrimoni arquitectònic de les nostres ciutats. Es vol valorar el llegat dels arquitectes Cèsar Martinell (1888-1973), Lluís Domènech i Montaner (1850-1923), Ramon Salas i Ricomà (848-1926), Pau Monguió (1865-1956), Pere Caselles (1864-1936), Bernardí Martorell (1870-1937), Juli Maria Fossas (1868-1945) i Enric Sagnier (1858-1931).

La consellera Elvira Vidal, de Junts, també va proposar pel nomenclàtor el nom de quatre compositores catalanes: Lluïsa Casagramas (1873 63-1942), Narcisa Freixas (1859-1926), Isabel Güell (1872-1956) i Carme Karr (1865-1943). Aquesta reunió no va dedicar, per primera vegada, ni un segon, a dos temes recurrents del CM des de l'any 2009, com són el Centre Jujol i el Mas d'en Sorder, assignatures pendents des de fa gairebé vint anys.