Batalla de reines als indults

Vivim una enriquidora feminització de la política, que segurament significa un guany en expressivitat i segons el respectiu temperament. Per això, en el debat obert davant de la imminent decisió de concedir els indults als condemnats de Procés pel Tribunal Suprem, he anat directe a les declaracions de les ministres favorables així com de l'opositora presidenta dels madrilenys a les quals he afegit la reticència de la presidenta del Parlament.

La cordovesa Carmen Calvo ja visqué una campanya reactiva a la determinació de 2005 en retornar els papers confiscats a l'arxiu de Salamanca. Llavors era ministre de Cultura del govern Zapatero, provinent de la mateixa cartera de la Junta d'Andalusia amb Chaves. És una remarcable professora de dret constitucional amb gran capacitat d'anàlisi i sobretot d'esperança, sobretot esperança: «Los indultos darán estabilitat al país; permitirán pasar pàgina». Passar pàgina dels errors del PP, causants de l'enfrontament entre Catalunya i l'Estat. PP a qui demana la mateixa «responsabilidad y lealtad» demostrada pels socialistes en decidir el 155 al Senat. Obrir una pàgina diferent a Catalunya deixant enrere les «situaciones frustrantes» a què els darrers anys ha portat l'independentisme. Carmen Calvo creu que Catalunya es ressituarà en la «lealtad institucional». On penso que fila més prim és quan estableix les dues fases de la intervenció dels poders de l'Estat envers els valents dirigents del Procés no fugats: ha passat la fase del poder judicial –de sentència i d'informe–, ara pertoca al poder executiu l'exercici del propi libre albedrío.

Completa la imprescindible quota femenina-doctorada federalista del planter andalús la metgessa sevillana Maria Jesús Montero, responsable d'hisenda tant a la Junta com al govern de Pedro Sánchez, del qual ara és portaveu. Traspua el seu apassionament i la seva variant diatòpica del castellà, un cas singular de persona genuïna. En aquest codi, la Montero socialista remarca que «el presidente no se esconde detrás de nada y bajo de nada». Amb enginy irònic compara els opositors interns – tan previsibles, tan corcats – amb els micos de Gibraltar, que sempre es tapen la cara. Però arriba a l'argumentació essencial, a sumar amb les de Carmen Calvo: «El Estado de derecho también afirma su fortaleza desde la generosidad para buscar el bién común y el interés general que tiene que presidir las decisions del Ejecutivo». L'interès general i el bé comú de refer «la fractura en toda regla entre Catalunya i España».

L'elegant i conciliadora laboralista gallega Yolanda Díaz, que manté la vella marca PCE en el govern d'esquerres en coalició, prou que vindica els indults com «un paso adelante para avanzar en la resolución dela crisis política en Catalunya». Hem passat de l'al·legoria de les finestres de la Calvo a la de les passes. Yolanda Díaz sobre l'oposició del PP és taxativa: «El PP està secuestrado per Vox» i per això «no està a la altura».

Com per donar-li la raó, heus aquí les paraules de la malcarada triomfal presidenta madrilenya Isabel G.Ayuso: «Es un acto miserable y despótico. Es gravísimo, es una aberración. Es una vergüenza. Es insuportable tener que escuchar al presidente que esto que más da, que hay que reduir la confrontación en Catalunya de esa manera». Fins a sis desqualificacions. L'Ayuso, quina rival per a Casado...; un model per guanyar a uns llocs per perdre a uns altres.

Anem a la política catalana. Qui sinó la inevitable Borràs per exposar el discurs oficial-cançó de l'enfadós independentista, tan reticent amb els indults i entestat en l'amnistia. Declara la recent titular de Didàctica de la Literatura, amb el seu dialecte social bleda – el xava dels benestants: «Una mesura de gràcia que, tot i entendre que pot ajudar els presos i els exiliats a aconseguir la llibertat afectiva, no aplana el camí per a la resolució del conflicte polític. Només l'amnistia és la fórmula per posar punt final una situació de manifesta injustícia». Recordem que Carmen Calvo creu que els indults ressituaran Catalunya en la lleialtat institucional.