El transfuguisme ideològic

Un dels punts més conflictius per la credibilitat del sistema democràtic, són els canvis de partit dels polítics de torn, per continuar en la dinàmica pública. Certament el tema és repetitiu al llarg de la nostra curta història de llibertat, malauradament, en els darrers temps, el tema ha arribat a cotes insospitades, malgrat els acords presos entre les diferents formacions partidistes a l'hora de buscar un fre al «canvi d'equip» al mig de la legislatura, amb un exercici de frau evident per uns electors que veuen com la seva decisió a l'hora d'exercir el seu vot, es veu manipulada en funció de l'interès particular del representant de torn elegit.

El que esmento té una lògica, quan una part de la classe dirigent es veu condicionada en la seva supervivència personal a la continuació en la «cosa pública», cosa que també posa en dubte la pròpia viabilitat futura del sistema, si no es fan els esforços que calguin per buscar alternatives serioses i d'obligat compliment en els anys venidors.

En els darrers mesos la situació s'ha agreujat i hem pogut assistir, no solament a canvis d'opció partidista, sinó també a autèntics «transfuguismes ideològics», amb el que això suposa en veure com destacats líders opten per alternatives contraposades al que fins ara era el seu ideari, deixant de costat la seva «suposada» ideologia. És a dir, en funció de la continuïtat de la dinàmica pública, mediàtica o econòmica, s'és capaç de canviar el que faci falta, a efectes d'exemple és «passa de ser del Barça, a apuntar-se a ser del Madrid», sense cap rubor i en funció d'un personalisme inapel·lable.

Al llarg de la història, el que esmento, no ha sigut una excepció, i així, líders de referència global, han militat indistintament en opcions polítiques enfrontades en el seu dia. La qüestió és que en aquell marc històric, podia tenir lògica, una altra cosa és avui, en «el món de la informació a l'instant», on es fa difícil comprendre determinats arguments que, en tot cas, poden ser respectables, però difícils d'assumir per una col·lectivitat, cada cop més farta de manipulacions, veritats a mitges o enganys planificats.

També a l'hora de prendre determinades decisions, la cosa es complica, i es fa difícil assumir polítiques allunyades de les mateixes promeses electorals. És evident que el dia a dia tot ho condiciona, i el que és més evident, la nostra pertinença a un món global, influeix de manera definitiva a l'hora de prendre determinades decisions.

Segurament com a societat, s'accepta qualsevol «discurs», si se'ns «ven» publicitat i argumentat, una altra cosa és el desencís que tot això suposa en un moment on les bones noves són poques i l'esperança en la classe dirigent hauria de ser un punt fonamental. Esperem que el seny necessari per reconduir el tema, estigui en alguna agenda dels nostres líders, encara que la seva implementació sigui molt difícil d'executar. En el moment de renovació de dirigents, seria plausible buscar fórmules de compromís en aquest punt polèmic, però quotidià, que posa en dubte un sistema que no podem deixar de costat malgrat els seus «errors pràctics» inapel·lables.

L'evident final de les ideologies, com s'han entès fins fa ben poc, hauria de ser la via per reconstruir unes confiances en dubte que, per qüestions com les esmentades es veuen molt condicionades.