Lincoln Center Ring. Ring. «Good morning. I want to talk to the Lincoln Center administration. Clin, tlin, tlin, clin... Hi! My name is Moises». «Puede hablar en Español, en Nueva York todo el mundo lo habla, yo soy de Ligallo del Gangil, en Camarles». «Miri, que voldria saber quant costa fer un acte al Lincoln Center. Doncs seria un monòleg humorístic. Què si és polític? Home, té alguna retranca, però tranquil·la que és de caràcter republicà, com el Biden. Ah, que el president és dels demòcrates, i que allà els republicans són els de dretes? Normal, esteu a l'altra part del món. Quant diu que costa? Que s'ha de deixar una paga i senyal de 4,8 milions d'euros i després pagar-ne 5 més? Careta la cosa, no? O sigui, que si dic al monòleg la paraula Catalunya, o democràcia, o independència, o Amer, o seny, o farigola, llavors hem d'avisar a la Court of Auditors perquè apliqui una tarifa especial? Home, sempre ho puc fer amb eufemismes, a l'estil de la vaina dels independentistes de Puerto Rico. Diré moreneta en comptes de Montserrat, quan digui que a Catalunya la castiguen amb un fuet, hi afegiré... d'Olot i, en comptes de dir que són rates, diré ratafies. Li sembla bé? Doncs reservi, reservi! I escolti? Ja posats. Per tenir un descompte...? Tinc el carnet d'estudiant de la URV. Sí, sí, podria canviar Francisco Franco per Paquito el Chocolatero o traduir a l'anglès la lletra de la cabra: The boyfriend of Death. Així només serien mil euros? Quina alegria que em dona! Doncs miri, aniré amb el cotxe per tots els pobles de Catalunya, com el Pedro, recollint almoina. Quin dia ho faríem? El 18 de juliol? No seria millor l'1 d'octubre? Ja! M'imagino que em costaria un ull de la cara.»