Relleu generacional

Un bon amic em va suggerir fer algunes reflexions sobre el fet de ser avi o àvia. No em va costar gens acceptar la proposta, atès que ell i jo ens hem estrenat recentment en aquest paper familiar. La primera notícia de l'embaràs de la mare, el seguiment de la gestació i el naixement de la criatura són pàgines inesborrables dels particulars dietaris íntims. El cicle de la vida és espectacular i emocionant. I mentre la mare i el pare del nadó entomen un nou repte volgut i compartit, els avis i les àvies tenim una magnífica oportunitat per gaudir del nou membre de la comunitat, però també per revisar la nostra història i les visions i les sensacions que el pas del temps ha anat acumulant. El primer que us haig de confessar és que la novetat va ser una glopada d'aire fresc enmig de la maleïda pandèmia. Farts de suportar estoicament les trastades i els inconvenients provocats pel virus, l'anunci del proper augment de la família ens va resultar vivificador. I ho dic en plural perquè aquests esdeveniments tenen el sentit ple quan són participats. La segona confidència té a veure amb ser testimoni del miracle de la vida. Lluny de qualsevol connotació religiosa, el creixement del nen a la panxa de la mare és un procés fantàstic que exemplifica alhora la fragilitat i la complexitat de l'ésser humà. Nou mesos d'embaràs metòdic que desperten totes les il·lusions i expectatives de la família i de l'entorn social més pròxim. Tothom té ganes d'assistir a la culminació, especialment la mare quan arriben les feixugues últimes setmanes. I el tercer testimoni s'inicia amb el naixement de la criatura que he viscut com l'obertura d'una nova carpeta a la meva vida. És el natural relleu generacional. Suposo que a totes i a tots ens deu passar el mateix. Culmina un desenvolupament fonamentalment biològic i en comença un de social que anirà teixint múltiples interrelacions. Fill i nét són els primers fonaments. Nebot, cosí, i en el nostre cas per sort també besnét. I les presentacions formals o informals als qui genialment l'escriptor Josep Pla va descriure com a amics, coneguts i saludats. Convertir-se en àvia o avi és un punt d'inflexió que val la pena aprofitar. Que val la pena que tothom pugui aprofitar ara que ens sentim una mica atropellats per un món accelerat que a vegades contraposa el nou al vell i menysté l'experiència i la saviesa de l'edat. Convertir-se en àvia o avi és un bon moment per aturar-se per revisar el camí fet i reprendre amb ànims renovats el que ens vingui pel davant. I és en aquesta conjuntura que us informo que faré una pausa d'uns mesos en les meves col·laboracions en aquest diari, agraint el suport a l'empresa editora i particularment al Carles i a la Sílvia. Fins ben aviat.