Tarragoní general Batet, sempre amb la llei de la democràcia...

Un redactor de discursos del PP, amb un joc de paraules (el que en castellà en diuen truécano) ha fet forat amb una tan eficaç com simplificadora diferenciació entre els bàndols de la guerra civil: els colpistes per «la llei sense democràcia» perquè no suportaven més «democràcia sense llei». Encara deu estar estarrufat Pablo Casado d'haver expressat semblant hipòtesi a l'habitual trifulga dels dimecres al Congrés.

Com tot el simple que fa forat reclama rèplica. I des del costat republicà, del que acabaria sent reconeguda com la «tercera Espanya» dins la polarització, I m'ha vingut al cap l'exemplaritat del tarragoní general Domènec Batet (1872-1937). Tan ben estudiat pel qui fou monjo de Montserrat l'historiador Hilari Reguer (1994). Amb placeta quan el c) Reial s'acosta al Francolí, amb placa al natal c) de la Unió,8. Homenatjat municipalment el 25 d'abril de 2012 –segurament més pel fet més tràgic i heroic, dins la constant defensa de la legalitat republicana, que per la mateixa lògica aplicada a mitificats faistes i al president màrtir Companys.

Ell amb el monopoli de la violència de l'Estat democràtic republicà li tocà parar, amb èxit i mínim de sang, dues conjuntures dels demòcrates sense llei. Que per força també van debilitar el nou règim; fent pinça amb els sectors monàrquics, catòlics i agraristes que des del primer moment van boicotejar-lo; com a ni demòcrates ni legalistes, sentenciant la IIª República des del mateix 14 d'abril de 1931: amb un intent de cop l'agost de 1932 i el definitiu de juliol del 1939.

Demòcrates llibertaris sense llei eren els anarquistes aixecats a l'Alt Llobregat l'hivern de 1932. Seguint les instruccions del ministre socialista de treball Largo Caballero, el general Batet restituí la legalitat; dins d'un panorama de condicions socials que potser feien entendre la revolta de la FAI.

Correspongué al general Batet enfrontar-se a la Generalitat de Companys del 6 d'octubre, de la República Catalana dins la Federal Espanyola; el màxim d'idealitat i solidaritat però al marge del marc legal republicà. Batet seguia les ordres del ministre lerrouxista d'interior Hidalgo de proclamar d'Estat de guerra, que Batet aplicà amb la màxima delicadesa (de treva nocturna) per sumar el mínim de morts. Una resposta, la de Batet, tan antagònica de la de Franco exposant tota la seva crueltat per a sufocar la Revolució d'Astúries.

Dues línies de restauració de la llei que expliquen l'animadversió del futur dictador-colpista envers el general Batet. Quan arriba l'episodi més significatiu del nostre tarragoní, salvaguardar la llei i la democràcia republicanes per tercera vegada, quan a Burgos intenta parar –per un compromís moral i de deure d'honor militar inigualables– l'embranzida del definitiu cop d'Estat militar. Li costà l'afusellament el 18 de febrer de 1937; amb 500 espectadors contemplant-lo. Batet ja el 1923 en les seves Notes sobre l'Exèrcit d'Àfrica així retratava el qui acabaria portant-nos XL anys de llei sense democracia: «El Comandante Franco del Tercio, tan traído y llevado por su valor, tiene poco de militar, no siente satisfacción de estar con sus soldados, pues se pasó cuatro meses en la plaza para curarse una enfermedad voluntaria, que muy bien pudiera haberlo hecho en el campo explotando vergonzosa y descaradamente un enfermedad que no le impedía estar todo el día en bares y círculos». Un perfecte retrat del «militar africanista» per un «militar abocat als seus soldats».

La sentència datada a Burgos el 8 de gener de 1937 dictada pel Consell de Guerra argumentava que, al marge de la intimitat del pensament, l'oposició del general Batet a l'Exèrcit, que encarnava l'únic poder restaurador de la llei, suposava l'adhesió a un govern revolucionari que amb les armes lliurades a les turbes s'hi oposen violentament, abans i després de la data del Alzamiento. El general Batet, l'home d'ordre legal republicà enfrontat a la Fai a l'Alt Llobregat i la Generalitat del 6 d'octubre, considerat adherit a un govern revolucionari... per justificar el seu afusellament. Sigui espai de la memòria històrica també el panteó familiar dels Batet al cementiri tarragoní, on reposa des del 13 de desembre de 1957.