'Stella Maris' o l'apostolat del mar

Benvolguts i benvolgudes, divendres vam celebrar la festivitat de la Mare de Déu del Carme, la patrona de la «gent de mar». Ens referim tant a aquells que es troben a bord de vaixells mercants o pesquers com a la gent que ha emprès un viatge per mar, els qui viuen a les plataformes petrolieres o d'exploració marina, els estudiants de les escoles nàutiques, la gent que treballa als ports o en activitats marítimes professionals o d'esbarjo i també les famílies dels mariners.

A Tarragona ho sabem molt bé perquè som ciutat d'història marinera. Una part del Camp viu –i hi ha viscut des de fa mil·lennis– a redós del mar, de la vida que hi ha a les aigües mediterrànies i de les rutes dels vaixells que anaven i venien amb tota mena de mercaderies i amb persones, algunes d'altres cultures. Però us voldria fer atenció en la manera com l'Església, recollint el mandat del Senyor d'anar pertot arreu (vegeu Mateu 28,20), es fa present en aquest desconegut món: Ho fa a través de Stella Maris. Aquest és el títol preferit amb què la «gent de mar» s'ha dirigit a la Verge Maria, en la protecció de la qual sempre ha confiat. Stella Maris assumeix aquesta missió des de la profunda creença d'estar duent a terme el que Jesús mateix va demanar i que ara, en ple segle XXI, tot vivint amb expectació la incipient recuperació dels efectes de la pandèmia, necessita atendre més que mai. Hem d'estar sempre a punt per a donar respostes, des de la fe, a les demandes de l'ésser humà, sense preguntes prèvies. L'aïllament i la soledat són la principal pobresa o malaltia de la «gent de mar». La pandèmia els ha obligat a viure encara més aïllades als seus vaixells per les normes sanitàries que han escurçat, quan no prohibit, la relació dels mariners amb les ciutats i els ports on fan escala. Stella Maris atén aquestes persones que caminen allunyades dels estàndards de les nostres parròquies i comunitats i que no poden desconnectar d'un mateix entorn i d'unes mateixes persones.

Stella Maris a Tarragona ha viscut la pandèmia constatant les dificultats per poder atendre les persones que anaven als vaixells, les tripulacions dels quals han viscut en primera persona, bloquejos a les fronteres dels països on havien de desembarcar, tot tipus de traves per retornar a les seves cases o pròrrogues dels contractes que els obligaven a estar al vaixell fins 14 mesos. Però Stella Maris Tarragona no ha deixat de prestar assistència social i espiritual a la «gent de mar», sobretot a qui està obligat a llargues separacions familiars. Ha estat un servei que, imitant el mateix Crist, es presta pensant en el germà que té una necessitat, a risc de deixar-hi la vida, com malauradament vam veure el primer dissabte d'aquest juliol. S'han fet visites als vaixells, s'ha facilitat el transport des dels vaixells i cap als vaixells, i s'ha atès els mariners en el Seafarers' Center, on s'ha facilitat la connexió amb familiars i amics, targetes per als telèfons, una estona de repòs a les sales de descans o a la biblioteca, la capella i l'assistència espiritual del P. Benny, el director de l'Apostolat del Mar.

Ja veieu si n'és, de necessària, la pastoral del mar. Stella Maris fa una pastoral d'Església en sortida que ofereix una llar lluny de la mateixa llar, una cara amiga –malgrat la mascareta– un equip d'atenció humana o un sacerdot per a alleugerir els patiments espirituals. Vides que acompanyen vides.

Ben vostre.