Tribuna
Ben retornat, Francesc Vallès
Exregidor d'Altafulla
Nascut el 1971, pertany a la primera generación educada plenamente en democràcia – la dels nascuts entre 1958 i 1972, acceptant el famosos 15 anys de franja canònics d'Ortega i Gasset. Per a grans esdeveniment viscuts en la seva joventut, segons el model de Vicens Vives, sembla que la tria emmena, a l'ingrés com a europeus i als JJOO de BCN. La generación, doncs, posterior als qui com a gran període històric juvenil vam viure la muntanya russa de la Transició.
Pertànyer a generacions amb experiències i expectatives diferents marca diferències; però en el cas de Francesc Vallès els més veterans sempre ens el féiem més proper: com a nebot de la Misericòrdia Vallès, fundadora de l'agrupació i el municipalisme socialista reusenc i també com a doctor en Dret Constitucional dirigit per Isidre Molas, un dels més conspicus representants del PSC de càtedra (amb J.A. González Casanova, Juli Busquets, Ernest Lluch, J.M. Vegara, Antoni Castells).
Francesc Vallès se'ns apareixia com un d'aquells Joves Sobradament preparats. Motiu d'admiració pels que sempre hem tingut com a referent els descendents de Campalans, Mira, Alomar, Besteiro, de los Ríos. Però també causa de rivalitat envejosa pels qui al seu curriculum només tenen «partit i més partit»; amb una xarxa de contactes i lleialtats que al seu monent van estroncar la trajectòria de Francesc Vallès a l'hora d'optar a la quarta candidatura al Congrés, En aquella mateixa ratzia de l'aparell del PSC tampoc hi pogué anar Pere Navarro –avui delegat a la Zona Franca, amb tota justicia.
Sense poder optar a la vida parlamentària perdia prematurament el seu paper técnico-polític a la cúpula legislativa española –on exercí de coordinador i portaveu del grup del PSC–; ben allunyat de la dosi de populisme, amb el seu grau de calidesa, de la «vida de partit» – que li havia guanyat el pols. Llavors, Francesc Vallès ens donava lliçons d'interpretacions de dret politic referits a fets d'actualitat des de El Periódico; val a dir, després d'un intent com a cap de llista del PSC a Reus en el pitjor any possible com a socialista, el de 2015…
Si la sobirania popular no el volia per a demostrar les seves qualitats de servei públic, si el Partit-organització li havia avaluat tan injustament les tres legislatures al Congrés… aleshores restava que el seu talent fos captat per una empresa privada, que a vegades afina molt més que els electors i els rivals de partit. Sort que vivim en una societat oberta d'economia mixta de mercat, de manera que la tardor de 2016 Francesc Vallés és fitxat com a senior director a Hill + Knowlton Strategies, una consultoría de comunicación amb 88 oficines repartides en 51 països. Reclamava «fer un pas al costat» com a polític.
Representen els anys de pràctiques per al camí del retorn a la primera línea de la política; a l'executiu, com a secretari d'Estat de Comunicació dins del gabinet de Presidència, dirigit per un altre retornat, Óscar López –amb qui els uneixen afinitats de les legislatures al Congrés. Francesc Vallès ha publicat dos llibres: la tesi doctoral, sobre el control extern de la despesa pública i coautor de l´estudi camparat de models electorals dels territoris a Estats compostos; Óscar López, el dedicat a les grans transformacions polítiques de del 15-M al procés.
Per cert, com a prova de reconciliació interna –de prèmer el feix– del nou cartipàs presidit per Pedro Sánchez, recordar que Francesc Vallès –com tota la colla íntima del qui fou candidat a primàries Eduardo Madina –optà per l'andalusa Susana i Óscar López pel basc Patxi.