En record a les víctimes d'Utoya

«L'assassí odiava els valors del socialisme democràtic», és una de les frases inclosa en el sumari del judici que va condemnar Anders Breivik com a assassí confés de 77 persones a Noruega, ara fa deu anys.

Aquell 22 de juliol Breivik va posar en marxa el seu pla criminal. Primer va fer detonar una poderosa bomba al centre d'Oslo per provocar una massacre. Però tan sols era un trampa. Volia que la policia i les forces de seguretat estiguessin pendents del rescat al centre de la ciutat. Mentre, Breivik va dirigir-se vestit de policia a una illa propera a la ciutat on les joventuts del Partit Socialista estaven celebrant una reunió. Una illa que ha quedat, per sempre, lligada al terror més sectari: Utoya.

Quan va arribar l'assassí d'extrema dreta va començar a disparar contra els joves, la majoria adolescents, celebrant cada mort amb crits de victòria i amb consignes contra el socialisme i la immigració. La policia va trigar 47 minuts en arribar a l'illa; i quan ho van fer, 77 joves ja havien estat assassinats.

Els motius d'aquest crim tan covard i repugnant els va manifestar el mateix Breivik durant el judici que el va condemnar. «Els socialistes són els defensors de les societats multiculturals i multireligioses. Els joves que estaven en aquella illa serien els dirigents del partit el dia de demà. Volia exterminar els futurs líders d'aquells que defensen que els immigrants que arriben d'Àfrica també són noruecs com nosaltres.»

És el mateix odi dels nazis contra el socialisme i la democràcia. «Els socialdemòcrates, en defensar que els jueus són alemanys, traeixen els ideals de la pàtria i de la sang», deia Hitler el 1932 en presentar-se a les eleccions presidencials.

És el mateix odi dels comunistes contra el socialisme democràtic. El 1928 la Internacional Comunista, en una declaració especialment delirant, va concloure que «els principals enemics de la classe obrera són els socialdemòcrates», no els feixistes. Sembla increïble però quan els nazis es van fer amb el poder la direcció del partit comunista a Moscou va celebrar que «amb la destrucció de la socialdemocràcia la revolució comunista està més a prop que mai.» Al costat dels socialistes, el gran enemic, els nazis no eren res. Un petit error que va costar 52 milions de morts i una guerra mundial.

I és el mateix odi que ens tenen tots els nacionalistes, tots. Aquells que pensen que una societat plural tan sols ha d'identificar-se amb una bandera, uns símbols, i una unitat lingüística, cultural, religiosa o ètnica. Aquells que afirmen que dir el contrari és «traïció» a la «pàtria pura». Aquells que es burlen quan defensem que cap societat pot progressar si es deixa a la meitat del poble fora, precisament, del concepte de poble.

El millor homenatge que podem fer als nois i noies socialistes que van ser assassinats pel botxí d'extrema dreta aquell dia funest és mantenir-nos ferms en les nostres conviccions, aquells que tant odien tots els fanàtics de la Idea Única Salvadora. Per tant, sí, creiem que aquells que arriben al nostre país a la recerca d'un futur millor són tan catalans i tan espanyols com els creuen que això és guanya amb llinatges històrics o lingüístics.

Sí, defensem les societat interculturals, plurilingüístiques i amb respecte per a totes les confessions religioses i totes les expressions laiques. Ens sembla fantàstic que als carrers de Catalunya es parli el català, el castellà i també 91 llengües més. Cadascuna d'elles és un element de transmissió de cultura, perquè guanyar-ne ens fa culturalment més rics, i perdre'n ens empobreix com a societat.

I sí, volem que les societats progressin amb estats del benestar forts, amb cohesió social, sense deixar ningú enrere i sense desigualtats socials.

Per això deliren tots els assassins que volen aturar el rellotge de la història amb crims tan repugnants com els d'Utoya. Perquè mentre els i les socialistes continuem mantenint la confiança majoritària dels nostres convilatans expressada a les urnes, com a Catalunya i el conjunt d'Espanya, continuarem lluitant políticament per omplir les illes de joves que segueixin creient en els valors del socialisme, el respecte al considerat diferent i la convivència en pluralisme i llibertat. Breivik, has perdut.