Diari Més

Creado:

Actualizado:

Per a molts economistes, les principals dificultats, conseqüències i cicatrius de la pandèmia són bàsicament dues: les macroeconòmiques i les socials. Les primeres estan relacionades directament amb el llegat de l'elevat deute públic i les socials afectaren sobretot a la infància, als joves i les dones. Aquestes són més complexes, ja que poden significar la pèrdua d'escolaritat en els nens, especialment els que viuen en llars pobres, Els pares que han hagut de deixar de treballar per cuidar els fills, tindran una pèrdua d'ingressos. La universalització i la gratuïtat de l'etapa preescolar poden ser mesures per resoldre aquestes problemàtiques creades.

Hi ha qui manifesta que la covid-19 ens ha permès recuperar alguns elements del contracte social de postguerra del segle passat. Existeix una gran diferència entre el que va passar durant la crisi de 2008 i 2010 amb polítiques molt austeres. Ara s'estan realitzant grans programes de despesa pública per estalonar l'ocupació i els ingressos de les famílies i les empreses: els ERTO, l'Ingrés Mínim Vital i altres polítiques que s'han emprat. També hi ha les inversions que provenen dels fons del Next Generation EU. Aquests focalitzen noves polítiques industrials estratègiques, Estem davant d'un nou capitalisme. Els anys setanta l'únic objectiu de les empreses era maximitzar el benefici dels accionistes, ara la tendència és crear valor per a tots els interessats vinculats amb les empreses: proveïdors, clients, empleats, comunitats territorials i els accionistes. S'està a la recerca d'un nou capitalisme.

Recentment Antón Costas, president del Consell Econòmic i Social/CES, manifestava que ara toca invertir i endeutar-se, tenint en compte que la càrrega és la menor de la nostra història recent a conseqüència de la política monetària, de baixos tipus d'interès, que es manté en aquesta crisi el Banc Central Europeu. Costas diu que «hem de tornar al creixement, millorar l'educació i la formació de les persones i la productivitat de les empreses. Amb el creixement i la productivitat podrem fer front a la càrrega del deute».

La reconstrucció pandèmica passa per una estratègia de les tres «R»: resistir, recuperar-te i reinventar-te. Ara els fons europeus seran, sens dubte, una gran ajuda. El professor diu que l'economia ha de reinventar-se. Ha de ser més digital, verda, i sobretot més inclusiva que signifiqui repartir bé la prosperitat entre les persones i els territoris. El repartiment dels diners ha d'afavorir els projectes amb més capacitat de fomentar millors empreses, que no vol dir que siguin les més grans. L'economista Costas creu que hauríem de tenir més estima i confiança en nosaltres mateixos. A l'economia espanyola, per la pandèmia, li ha desaparegut un sector exportador molt important com és el turisme i, malgrat tot, al final de 2020, aconsegueix un saldo net de la seva balança de pagaments positiu, demostrant així que és un sector molt resilient.

No és necessari canviar el model econòmic, com canviem de cotxe. Tenim una economia, amb les seves debilitats i fortaleses, i el que s'hauria de fer és potenciar-la i millorar-la, No hem de canviar d'automòbil, però sí millorar el motor. Per primera vegada a Espanya, en una recessió econòmica l'ocupació baixa menys que el PIB, gràcies als ERTO. El desembre de 2019 vaig escriure sobre la teoria de les tres «T»: tecnologia, talent i tolerància. Amb altres paraules hi havia un còctel amb tres ingredients: la rauxa científica, el seny i la generositat. Aquestes virtuts són les que han de manifestar-se per part dels nostres dirigents polítics i tècnics. Ara, en canvi, toquen la tres R: fa setze mesos que estem resistint, estem ja recuperant-nos amb les vacunes i no ens queda més remei que inventar noves formes de vida laboral, professional, familiar i social. No hi ha altra alternativa.

tracking