Al servei de les persones

La Comissió de l'àmbit de la caritat del Consell Pastoral Diocesà es va reunir per reflexionar sobre quins haurien de ser els objectius, prioritatsa i accions concretes que seria important tenir en compte a la nostra Església de Tarragona en l'àmbit de la caritat. Abans de proposar unes accions concretes vam voler fer una mirada sobre la nostra realitat eclesial: quins són els punts forts i també quines són les nostres febleses.

Es constatava que la fe és la principal fortalesa que ens sosté, enmig de les dificultats que pugui haver-hi, que són moltes. També es valorava que, en els nostres temps, ha augmentat en els creients de les nostres comunitats la conscienciació de la greu problemàtica social que estem vivint, i això afavoreix el treball a fer. Al mateix temps, l'estructura eclesial arrelada en el nostre territori des de fa tants segles ens permet una gran capacitat d'organització, amb comunitats esteses per tot el territori.

Com les dues cares d'una mateixa moneda, també érem molt conscients que alguns dels punts forts de la nostra realitat eclesial també tenen el seu punt feble. Així, a vegades, l'estructura que ens dona solidesa també pot encotillar-nos, i pot provocar una certa resistència al canvi: és allò de sempre s'ha fet així, el perill de la rutina. I també és cert que, en aquests moments, la implantació d'aquesta estructura eclesial és molt desigual segons el territori.

També hem constatat la dificultat que comporta avui la gestió del patrimoni de l'Església: com alliberar aquest patrimoni, en la mesura del possible, per tal que els recursos puguin estar al servei de les persones i de l'evangelització? Una altra gran dificultat, igual que succeeix en altres àmbits de la societat, és la del voluntariat. Resulta difícil la renovació del voluntariat i costa l'entrada de gent nova.

En definitiva, en l'àmbit de la caritat, com en tots els àmbits, és necessària la conversió personal, per tal d'evitar tot tipus de personalismes, tractant de treballar sempre en comunió. Un dels reptes més urgents és la necessitat de formar-nos, i a nivell social, donar resposta a qüestions importants com el tema de l'accés a l'habitatge, la promoció laboral o l'ecologia; també, l'acompanyament en la soledat que viuen tantes i tantes persones resulta essencial.

Aquests reptes no resulten fàcils d'afrontar. La secularització del món actual genera moltes dificultats a l'hora d'evangelitzar. També ho dificulta el llast històric de certa imatge de l'Església que hagi pogut quedar en la societat. Veiem fonamental, però, la necessitat de perdre la por, de viure la nostra fe des de la valentia i el coratge.

Des d'aquesta Comissió se suggerien algunes accions pastorals concretes:

1. Necessitat de formació dels nostres agents de pastoral i voluntaris.

2. Fomentar el voluntariat.

3. Aprofitar els recursos patrimonials de l'Església amb una finalitat social: habitatge i treball (promoció laboral).

4. Necessitat de coordinació entre les comunitats més grans i les més petites, per poder donar servei i cobrir les necessitats de llocs que poden quedar desatesos, aprofitant millor els recursos i serveis.

5. Necessitat de promoure l'acompanyament personalitzat en tots els àmbits de la pastoral social i de la pastoral de la salut i a les persones amb necessitats especials.