Europa, referència de futur

Ara que en funció de l'estratègia partidista, per part de determinades formacions polítiques, es gosa a posar en dubte Europa i les seves institucions, no estaria de més recordar i analitzar que hauria sigut del país en els darrers anys sense la nostra integració a la Comunitat en el seu moment.

És cert que el fàcil és criticar quan les coses no van per on es vol, o es desitjaria, però que irresponsable s'és quan es parla de manera gratuïta sobre qüestions que ens han garantit, malgrat les seves penúries puntuals, conquerir nivells de «supervivència» insospitats.

No serè jo qui parli de les negativitats, que les té, però el que és evident és que en un exercici mínim de balanç general, l'aportació que ens fa i ens ha fet Europa, està fora de tot dubte, malgrat els interessos d'aquells que en funció de la «demagògia» puntual es permetin fer crítiques que cauen pel seu propi pes.

Fins i tot la renúncia a part de la «sobirania», que és un fet evident si bé menys del que hauria de ser, és també un punt a favor en l'opció Europea, per tant, a l'hora d'analitzar els pros i contres, crec que l'efecte del resultat final és inapel·lable i vital pel nostre present, i més encara pel nostre demà, que exigirà capacitat objectiva per poder dir quelcom en un món cada cop més radical a l'hora de defensar els interessos de cadascun dels diferents competidors, alguns impensables només fa uns mesos.

Si entrem en l'apartat econòmic, com qüestió de referència en qualsevol anàlisi de viabilitat, el tema és encara més evident, i així, la tasca feta pel BCE (Banc Central Europeu) té una transcendència vital, quelcom pot pensar què hauria passat si el deute públic envers el BCE no s'hagués produït, especialment a casa nostra en un dèficit només assumible en funció de la decisió de l'organisme referit; on seríem avui i quin país tindríem. És més, què passarà quan al març de 2022, com està previst, s'acabin les compres de deute públic i els diferents Estats hagin de dissenyar alternatives de futur?, amb especial consideració per Espanya.

Crec que estem en un moment de difícil concreció a l'hora de dissenyar propostes de futur, però el que és indiscutible és que sense Europa la nostra viabilitat seria propera a una fallida amb milions damnificats per unes economies nacionals, com la nostra, sense capacitat de resposta per fer front als més mínims desitjos d'una ciutadania acostumada als drets i poc als deures, amb el que això suposa a qualsevol nivell d'entesa i consens ciutadà.

Tornant a la meva reflexió, no crec que es tingui «futur sense Europa», aquest haurà de ser el punt bàsic de qualsevol reformulació de camins de desenvolupament, una altra cosa és que des de dins la mateixa comunitat es puguin esmerçar vies per obtenir els suports que facin possible els canvis necessaris, així el tema dels fons europeus en camí i la seva implementació amb efectivitat, hauria de ser una via a la qual haurem d'exigir un èxit inajornable, per pal·liar un endeutament públic que tampoc desapareixerà i al que s'haurà de fer front en funció d'expectatives possibles i viables.