Gandhi i Irlanda, senyor Junqueras?

«Ha estat difícil per als que ho han intentat, com els irlandesos o l'Índia, que van haver de batallar i nosaltres és, si fa no fa, el mateix», són declaracions d'aquest mateix cap de setmana del senyor Junqueras. Són respostes en una entrevista en les que el líder d'ERC posa l'exemple irlandès i indi com a models on emmirallar-se i emular a Catalunya (pel camí es compara ell mateix amb Gandhi, directament). L'Índia, Irlanda... A veure, de què estem parlant. Sap el senyor Junqueras el que va passar en aquests dos països durant els seus processos d'independència que ell posa com a exemples a seguir?

Vegem-ho breument. A Irlanda va haver-hi una guerra civil primer entre els irlandesos partidaris o no de la secessió (és el moment en el qual neix el terrorisme de l'IRA) i després entre els mateixos independentistes irlandesos favorables o contraris a l'acord de pau que va subscriure el mateix fundador de l'IRA que després va ser assassinat... Pels mateixos membres de l'IRA per traïdor (perquè el que parla, dialoga i pacta és un traïdor –us sona la música?–) Val a dir que la guerra civil entre independentistes va provocar més morts que la guerra contra «l'Estat opressor».

I a l'Índia encara va ser pitjor. La independència de 1948 que el mateix Gandhi (sí, sí, senyor Junqueras, el mateix Gandhi) va considerar com «una catàstrofe» va provocar la divisió del país en dos Estats (l'Índia i el Pakistan) i una de les majors migracions de la història contemporània amb la divisió de Cachemira –guerra inclosa– amb milions de persones fugin amb el que podien portar al damunt per escapar de les matances. Clar, posar això com a exemple, ni que sigui metafòric, és un exercici de cinisme que el poble de Catalunya no es mereix. Ja prou d'enganys i de mentides! Comparar la Catalunya actual amb l'Índia i la Irlanda de principis del segle XX és com comparar la Unió Europea amb l'òrbita de Saturn.

Recordaria humilment al senyor Junqueras i als que s'encarreguen de construir el relat independentista que tant Irlanda com l'Índia eren colònies de l'Imperi britànic. Equipar la Catalunya de 2021, que forma part de l'Espanya democràtica i de la Unió Europea, amb règim colonials és idiota, en sentit etimològic literal. Lluny de patir cap «opressió colonial» a Catalunya avui dia els que es defineixen com a «oprimits i represaliats» són els mateixos que constitueixen i ocupen el poder. Literalment. Són el Govern, cobren «de l'Estat opressor», disposen d'un pressupost superior als 46.000 milions d'euros, són els responsables polítics d'un cos policial de 17.700 agents que han de garantir un ordre constitucional que es vol subvertir i, malgrat dir que no creuen en la justícia, tenen una conselleria de justícia amb competències sobre aquest mateix sistema judicial que defineixen com a «antidemocràtic». Es pot caure en una absurditat més gran?

Acaba la seva entrevista el senyor Junqueras apel·lant un cop més a la «intervenció i al reconeixement de la comunitat internacional que ens mira». Fins i tot el fanatisme hauria de tenir un límit... Irònicament diu aquestes coses el mateix dia que el president del Govern Pedro Sánchez rep el reconeixement del president dels Estats Units pel «lideratge demostrat per Espanya a favor de les dones i nenes de l'Afganistan.» «Espanya, amb la seva humanitat, és un exemple del que és l'ànima europea», afirma la presidenta de la Comissió Europea que ha viatjat fins a Madrid per expressar la seva gratitud en persona. Aquests són, en teoria, els que haurien «d'intervenir».

A qui vol enganyar, senyor Junqueras? El que és pitjor és que estan generant una frustració enorme entre els seus mateixos partidaris que s'han cregut realment la milonga de què «el món» considera el nostre país com «un Estat demofòbic» i que «intervindrà per fer possible la independència». El regne de les faules i de la pura fantasia de ficció... I així portem quasi deu anys.

Els i les socialistes volem reiterar al nostre poble que no estem condemnats a viure en aquest engany permanent in eternum. Hi ha una alternativa real al nacionalisme identitari de l'independentisme. És la que representa el PSC de Salvador Illa que va guanyar les eleccions. Ara aquesta onada pel canvi ha d'anar a més fins a cristal·litzar en una victòria encara més àmplia a les eleccions vinents que ens permeti recuperar una Generalitat que sigui un Govern eficaç per a tots i totes, no només per als nacionalistes. O optem pel canvi o ens esperen lustres de «plans secrets de jugades mestre» inexistents o de comparacions absurdes amb Gandhi, Rosa Parks, el papa de Roma o el sumsum corda.