Tribuna
Insolvència. Alternatives possibles
Advocat
Un cop superat l'estiu, que sempre suposa un fre als problemes als quals haurem de fer front, més aviat que tard, molts són les «ombres» que es plantejaran a l'economia, de manera molt especial a la «gent» que ha vist com la pandèmia s'ha passat per damunt de moltes il·lusions, però que, a més, ens ha col·locat en un marc de dèficit difícil de superar si no es fan esforços en tots els sentits i per part de tots els implicats.
La crua realitat ens retornarà al marc general d'unes administracions endeutades fins a límits gravíssims, però també a una petita empresa i autònoms en portes d'una evident inviabilitat davant la manca d'ajudes eficients i amb garanties de subsistència.
És cert que per part dels Governs s'han fet esforços de tota mena, però el que és inapel·lable és que s'haurà de seguir treballant si no volem deixar ofegat el nostre sistema productiu per molt més temps del que es pugui sospitar.
Afrontar la crisi financera haurà de ser un fet prioritari a partir d'ara, i ja no valen ni excuses, ni falses promeses, ni manipulacions mediàtiques, és necessari oferir propostes reals, sent conscients de quin és el nostre model empresarial.
Obviar que a casa nostra més del 99% de les nostres empreses són «petites i mitjanes» i que entre aquestes, el 90% té menys de 10 empleats, és un fet objectiu, que posa de manifest que les mateixes no disposen de mitjans per poder adaptar-se al futur que ens espera, si no els donem eines pràctiques i de solució garantida.
En tot cas, malgrat els laments, aquest és el nostre model, a més, amb una aposta per la indústria turística, molt tocada, i per altres opcions que directament o indirectament veuen en el tema referit una part de la serva viabilitat.
Davant de la definició feta, moltes serien les opcions a endegar, algunes ja posades en marxa via concessió de crèdits, i una adequació del retorn d'aquests, però no es poden quedar exclusivament en les ajudes dineràries directes, crec que també s'han fet esforços d'adaptació de les diferents normatives legals vigents, així, la nova Llei Concursal (TRLC) o l'aplicació del que regula la normativa europea (Directiva d'Insolvència de 2019) a l'evidència pràctica, són punts a tenir en compte i veure com les paraules i compromisos es converteixen en llei pràctica i real.
La necessitat d'aprofundir en acords de «refinançament i reestructuració», on ningú tingui «butlla», sigui Agència Tributària o Seguretat Social, serà un camí a explorar en les setmanes vinents per milers de petites empreses i autònoms, que el que voldran és «sortir vius» d'una crisi imposada per un marc inapel·lable. L'opció de la Segona Oportunitat, els acords de refinançament, el Preconcurs, o el Concurs en totes les seves facetes, són alternatives de futur que haurien de ser publicitades per arribar a tothom, si realment es vol superar l'esvoranc on som establerts i del que és necessari fugir amb mínimes garanties d'èxit.
Sembla evident que el risc que suposa qualsevol iniciativa empresarial, hauria de poder-se limitar, i és aquí on opcions com les esmentades poden donar resposta a un panorama tan negatiu com el que esmento i al que haurem de superar amb fortes dosis de pragmatisme i podent tenir el suport d'unes administracions que entenguin que només en la feina plegats es consolidarà un «estat de benestar» que mai com ara ha estat en perill de fallida i al que haurem de defensar al cost que faci falta.