Sempre em diuen que em faig pesat, que escrigui ximpleries i deixi la política. No ho entenc, perquè mai m'han volgut com a regidor ni al més petit dels pobles del país. Fins i tot el Lluís Llach em va dedicar una cançó. No entenc aquest rebuig dels partits cap a algú que va saber moure tot el poble israelià per fer una marató i que s'oblidés de fer la guitza als palestins.
Després que el Papa Francisco s'hagi mullat fins al solideu parlant del festeig de Sant Pere i San Pedro, he tingut curiositat per llegir la seva biografia des que era bisbe. En posar Francisco i bisbe al Google m'ha sortit un altre «paco»: el cambrilenc Vidal i Barraquer. Llavors he descobert que era defensor de la República i que va enfrontar-se valentament a Franco. Ara, cada vegada que aparqui la moto davant la Tabacalera, a l'avinguda que porta el seu nom, m'agenollaré i faré un petó a terra. Clar que primer comprovaré dues coses: que hagi passat la Brigada de neteja municipal i que no hi hagi cap patrulla de la Urbana, que allà em van fotre una multa a les calendes del 2019. Resaré als dos Franciscos i també a Sant Francesc, que potser hi té més mà, perquè em treguin la multa. He dit urbana i mà? Uf!
El papa argentí em cau bé i més després de fotre una clatellada a un periodista que volia portar-lo a l'hort de Getsemaní. Però el sumo Pontífex ha resultat ser com el primo de Zumosol i ha tret forces per deixar clar que la via de solucionar el conflicte és la negociació i la reconciliació dels pobles. Ha dit que «més reconciliació i menys ideologia». Veieu? Un altre que també veu que Tarragona i Reus han de negociar.