Oci, festa i epidèmia

Sense superar la pandèmia de la covid, l'oci esdevé la dificultat cabdal. La gestió formal de la pandèmia ens ha dut a tancar-nos tots a casa primer, i gradualment obrint activitats per a evitar riscs excessius. Pel camí s'han quedat 24.000 morts. Morts i enterrats per sempre. Dels que han emmalaltit, molts arrossegaran problemes de salut la resta de les seves vides.

Està clar això?

A més s'han perdut milions d'hores de feina, salaris, béns i serveis, propietats i negocis que no sé si mai arribarem a comptabilitzar.

S'han mantingut les escoles obertes. I els supermercats. I moltes fàbriques. I això per què a les escoles, als súpers i a les fàbriques la transmissió de l'epidèmia és escassa o inexistent. Els sanitaris s'han deixat la pell (i alguns l'han perdut) per ajudar als malalts. Les autoritats han fet el que han pogut, davant d'un problema del qual no hi havia ni experiència ni coneixement previ. Finalment hem tingut vaccins i la gran majoria de la població ha accedit a protegir-se i alhora protegir la comunitat.

Després d'aquesta tragèdia, el problema ha de ser l'oci? El nocturn, el diürn o el de mitja tarda?

De veritat us he d'explicar que els així dits botellots no van d'alcohol sinó de pastilles i farlopa? O algú es creu que el jovent aguanta tota la nit amb cubates i calimotxo?

Les trobades de multituds a la nit esdevenen mercadets de consum, sense vigilància ni controls. Qui les convoca té ben clar com vol fer el negoci. Les autoritats haurien de ser capaces d'identificar els convocants inicials del botellots. Segur que no s'endurien cap sorpresa: els sospitosos habituals, camells o dromedaris...

Ah!, per cert: i el putiferi. O penseu que tothom carda gratis?

Au vinga...!

Els locals d'oci nocturn dificulten el tràfic. Són selectius i saben que segons què i segons qui no tenen lloc als seus establiments per què els hi va la feina. Si s'obren no canviarà res de les activitats al carrer. Són àmbits diferents i això es veu a Madrid: locals obertes i botellots de 25.000 energúmens a la Complutense.

Ja és prou lamentable que el discurs mesquí i imbècil de la llibertat de la festa o de les canyes de cervesa de la capital de l'estat s'hagi estès arreu. Això també els hi haurem d'agrair als fatxes carpetovetònics.

Però, si volem sortir-nos de l'epidèmia i caminar cap a un nou país, ens ho haurem de fer mirar i espavilar-nos a controlar el que sembla l'oci incontrolable. Tenim mitjans. Tenim la informació. Només manquen les iniciatives.