Per molts 700 anys!

Estem commemorant els 700 anys de l'arribada del braç de Santa Tecla a Tarragona, fet que també ha posat en relleu l'existència continuada durant aquest mateix període de dos gremis que representen les que van ser dues de les principals activitats productives de la ciutat: la pagesia i la pesca i el comerç marítim. En primer lloc vull escriure quatre apunts sobre Santa Tecla i després escriuré sobre el Gremi dels Pagesos.

El rei Jaume I va demanar al rei d'Armènia que enviés una relíquia de Tecla a Tarragona, amb l'objectiu de consolidar entre la població un culte que havia estat únicament eclesiàstic. Diuen, és un supòsit, que el braç va arribar l'any 1321, fet que va originar que cada 23 de setembre Tarragona veneri la patrona amb festa major. Meritxell Pérez, doctora en Història, autora del llibre Tarraco a l'antiguitat tardana (Arola, 2012) manifesta que la història de Tecla es coneix per un llibre que es va escriure a mitjans del segle II. Malgrat que en un principi era una obra dedicada a Pau, Tecla hi apareix com una heroïna, ja que és una jove aristòcrata que un dia coneix a Sant Pau, escolta el missatge del cristianisme i es vol fer seguidora. El fet que Tecla fos verge, peregrina i apòstol va fer que la seva història es difongués pel Mediterrani durant l'època antiga. Durant l'antiguitat tardana, Tarragona era una ciutat molt important en el panorama polític de Roma. La primera referència a Tecla a la ciutat apareix ja ben entrada l'època medieval, i el seu culte no es va consolidar fins al segle XIV. Invito a llegir el llibre de Pérez, perquè la biografia de la nostra Tecla és apassionant.

D'antuvi he de confessar amb orgull que soc membre de la junta del Gremi de Pagesos, presidit pel bon amic Raül Font-Quer, que amb el suport del secretari Carles Samper i d'una comissió específica al respecte, s'ha preparat tota una documentació històrica, que ara i aquí vull fer esment perquè tota la ciutadania, si s'escau, conegui quelcom més d'aquesta entitat gremial. El VII Centenari de la Confraria dels Hortolans, documentada per primer cop l'any 1321 amb motiu de l'entrada del Braç de Santa Tecla a la ciutat sota la presència del rei Jaume II i del Bisbe Eximeno, al qual seguiren els Bisbes sufraganis de Girona, Barcelona, Urgell, Vic, Lleida, Tortosa, Saragossa, Osca, Pamplona, Tarazona, Calahorra i València. Posteriorment, l'any 1353, sota el regnat de Pere III el cerimoniós o del punyalet, es parla de la Confraria dels Hortolans de Santa Magdalena que passà a ser-ne la patrona, suposem que pel fet que ella fou la que, el Diumenge de Resurrecció, a la vora del Sant Sepulcre de Josep d'Arimatea, confongué el mestre amb justament un hortolà. Va signar el decret d'aquesta advocació l'arquebisbe Sanç López.

Més tard, a l'inici del segle XV, tenim documentada la fundació de la Confraria dels bracers, avui en diríem jornalers, sota l'advocació de Sant Llorenç. Finalment, a la primeria del segle XVIII, tres-cents anys més tard, un decret del vicari general de l'Arquebisbat, fusiona les dues entitats en allò que ha esdevingut l'actual Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, que a més d'aquests dos patronatges, continua mantenint l'advocació a Maria Magdalena.

En efecte, segons relata Antonio Vicente Domenec, l'any 1630, quan es refereix a l'entrada del Braç de Santa Tecla, provinent de Constantí, atorga el privilegi de desfilar darrere del Rei, de l'arquebisbe i de la noblesa catalana. I referint-se al que ell anomena «Confadria» diu: «Los Ortelanos eran ochenta con ropas de buril, y propria bandera». Tot fa pensar que, en tenir bandera pròpia, la seva existència devia ser molt anterior a aquesta data de 1321. Una bandera i una confraria no s'improvisen d'avui per a demà. A hores d'ara, encara ignorem la data exacta de la seva fundació. Això no obstant, podem assegurar que la nostra entitat té més de set segles d'existència i probablement és la segona més antiga del Camp de Tarragona, al darrere del nostre Arquebisbat. És un fet documentat que no hi ha hagut períodes de desaparició i que el Gremi ha perpetuat la seva activitat, com a mínim des de 1321. Fet inauditament assolit, amb total continuïtat fins als nostres dies.

El Gremi té la seva seu espiritual a l'Església de Sant Llorenç, fàbrica gòtica del segle XIV, que acull diferents actes litúrgics al llarg d'un calendari de tradició secular amb una veneració entranyable vers quatre patrons a l'empara dels homes i dones del Camp; des de temps immemorials: Santa Maria Magdalena, Sant Llorenç, Sant Isidre i Sant Antoni Abat. El temple el presideix el retaule gòtic de Santa Maria Magdalena (1499) que ocupa el seu espai axial. En la predel·la o banc es pot contemplar diferents escenes on queda representada la incondicional seguidora de Crist i a ambdós costats del retaule destaquen quadres de la Llegenda Àurea. El conjunt el corona l'àtic, on es pot apreciar una escena del calvari. La superfície central l'ocupa una talla de nova execució de Maria Magdalena, ja que no s'ha d'oblidar que el Gremi va patir els estralls de la Guerra Civil, amb irreparables conseqüències per a una bona part del patrimoni i el seu teixit

És per això que, ens sentim hereus d'aquesta societat degana de més de 700 anys de camí, Som hereus de la més pura essència del tarragonisme de soca-rel i de la història d'aquesta ciutat i volem compartir amb Tarragona i els seus habitants la celebració del nostre gran aniversari. Per molts 700 anys!