Atur juvenil, botellots i populisme

Mixeta porta uns dies preocupada. I no pas perquè a les instal·lacions de Vallsgat no parin d'arribar mixos abandonats que, si voleu, en podeu adoptar algun que podeu triar al web https://vallsgat.weebly.com/gatos-en-adopcioacuten.html. No us en penedireu.

Mixeta s'amoïna per moltes coses: pels estralls del volcà a l'illa de La Palma o per veure com molts joves es lliuren a actes vandàlics, com si la diversió consistís només a embriagar-se, drogar-se, destrossar mobiliari urbà o garrotejar-se amb la policia. També per l'augment dels populismes arreu d'Europa.

Les xifres de l'atur juvenil a l'Estat espanyol, segons el darrer informe d'Eurostat, l'Oficina Europea d'Estadística, és un preocupant 36,9%, molt lluny de les dels nostres veïns: Portugal (24,4% ) o França (19,2%), on la situació tampoc està per tirar coets. Aquestes dades ens parlen d'un problema greu que pot estar darrere de les conductes incíviques, que tant de ressò han tingut als mitjans de comunicació. No hi ha cap mena de dubte que avisen d'un dèficit estructural, a causa del qual molts joves es veuen abocats a un futur sense esperança, origen de conductes antisocials com a protesta envers una societat que no els facilita les eines per tirar endavant. Emborratxar-se, drogar-se, produir-se violentament pot ser una forma de fugir d'aquest desencís. Atacar als representants de l'autoritat pot ser una forma de protestar contra uns polítics, que consideren no fan res per posar remei a situacions angoixants. Condemnats a sous de misèria, qui pot aventurar-se a llogar un pis, per exemple, a la vista dels preus de lloguer de l'habitatge? I si no tens un sostre, no hi ha projecte de vida que valgui.

La decepció dels joves (i de la gent de totes les edats) envers la classe política els pot fer caure en mans dels populismes. Els discursos amb força cridòria, missatges elementals, repetitius, poden atraure els qui res esperen dels partits polítics tradicionals. Aleshores, és fàcil caure en la temptació de dir «Votaré a aquests, que no han tocat poder encara... i a veure què passa!». A França, per exemple, a les eleccions presidencials de l'any vinent, plana l'ombra de la senyora Le Pen i el seu lema de campanya «Libertés!», amb propostes contra la immigració. A més, ha sorgit la figura d'Éric Zemmour, molt conegut per les seves intervencions a ràdio i televisió, qui ha promès que, si és elegit president, expulsarà de França «cinc milions de musulmans». Gairebé res!

Això del populisme no és d'ara. Potser el cas més esfereïdor, diu Mixeta, va tenir lloc el 18 de febrer de 1943 al Palau d'Esports de Berlín, en plena II Guerra Mundial. Aquell dia el ministre de Propaganda del III Reich, Dr. Joseph Goebbels, va pronunciar un discurs on la pregunta clau fou aquesta: «Voleu la guerra total?». Com a resposta va esclatar un «sí» estrepitós en milers de goles. I això mentre queien tones de bombes sobre Alemanya. Discernien els assistents a aquell acte el sentit i les conseqüències d'aquella xerrameca?

En privat, el Dr. Goebbels després d'aquell discurs, va dir: «Si en aquesta hora d'idiotesa, jo hagués dit que havien de saltar des del tercer pis de l'Hotel Colom, ho haurien fet!». D'haver-ho sentit, que haurien dit els qui havien cridat entusiàsticament «Sí!»? Dissortadament, la vacuna contra els remeis miraculosos del populisme arriba sempre massa tard.