Rosa, Júlia, heu guanyat

Júlia Conesa era una jove militant de les joventuts socialistes unificades de vint anys. El franquisme la va sotmetre a judici sumaríssim acusada de «ser cobradora de tranvías durante el período de dominación rojo», una realitat que va ser presentada pel fiscal del cas com un «gravísimo delito contra la patria». Llegir aquestes coses avui dia et deixen sempre una sensació d'irrealitat, semblen increïbles fins i tot per part d'un règim tan sanguinari com el que va imposar l'usurpador Franco, però el cert és que per aquest «crim» (ras i curt, per treballar) va ser condemnada a mort i afusellada. Sis anys abans havia saludat esperançada l'aprovació del dret a vot de les dones per part de les Corts de la República democràtica.

Rosa Luxemburg era una de les dirigents del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya a principis del segle passat. Defensora dels drets de les dones i «feminista per davant de tot», la seva denúncia de què el patriarcat masclista no tan sols és polític sinó que comença a la casa familiar on es defineix el concepte de «normalitat» li va costar el rebuig, fins i tot, d'alguns companys seus de partit. Seu és un dels aforismes que haurien de figurar en el frontispici de la Internacional socialista: «Qui es considera d'esquerres i no és feminista, no només li falta profunditat sinó que abraça les cadenes contra les quals lluita en altres àmbits de vida. Defensar els drets dels obrers i negar el de les dones és més reaccionari que afirmar que el dret diví legitima el poder dels monarques.» La tarda abans de ser assassinada de forma brutal va escriure: «L'ordre patriarcal està construït sobre la sorra, la lluita feminista triomfarà i anunciarà jo vaig ser, soc i seré.»

He posat tan sols dos exemples (dos d'entre milions) per posar en relleu, sobretot entre les noies i els nois més joves que potser creuen que el dret al vot i el dret al treball de les dones són tan elementals que mai ningú els ha qüestionat, que fins fa no gaire –en termes històrics– dones valentes i dignes eren assassinades pel crim de treballar o de reivindicar el dret al vot.

La setmana passada es van complir els 90 anys de l'aprovació del dret de les dones al vot al nostre país. L'endemà al diari el Debate, l'òrgan de la CEDA (la dreta de l'època, una mena de mix del qual representen ara Vox i el PP), va publicar una editorial on es podia llegir: «Diga lo que diga la izquierda, la mujer española no está preparada para intervenir en la vida pública. La votación de las Cortes nos lanza a una aventura que no solo no nos parece razonable sino que, al contrario, nos parece un error.»

Clar escoltant ahir els crits del senyor Casado a Valencia (per no parlar ja del senyor Abascal) tindríem dubtes per aclarir si la «derecha nacional» actual continua considerant que defensar els drets de les dones és un «error».

Doncs bé senyors meus, des del grup socialista no dubtarem a seguir impulsant totes les iniciatives polítiques que puguem per garantir aquests drets que, lamentablement, continuen amenaçats pel discurs de l'odi. Quan escoltem com un diputat de Vox (en plena sessió parlamentària!) crida «¡bruja!» a la diputada socialista que està defensant que l'assetjament que pateixen les dones que acudeixen als centres on exercir el seu dret a la interrupció voluntari de l'embaràs sigui delicte constatem que el perill d'involució i de retrocés en els drets de les dones és un perill real. Algú s'imagina que passaria si Vox es fes amb un eventual ministeri de la família en un Govern de coalició amb el PP? Us ho imagineu, oi? Doncs això.

Ni una passa enrere en la defensa aferrissada dels drets de les dones! Al Govern progressista i feminista no li impressionen ni els crits, ni els insults de la dreta. Seguirem implementant el programa feminista amb el qual ens vam presentar i vam guanyar les eleccions. I en fer-ho estem convençuts no tan sols de fer el correcte pensant en el futur dels nostres fills i filles, sinó també d'homenatjar com es mereixen a valentes lluitadores com la Rosa i la Júlia que van ser assassinades per defensar que tu puguis votar i que tu puguis treballar. El vostre nom no s'ha esborrat de la història sinó que heu fet història. Heu guanyat companyes!