Ara tenim l'oportunitat, sí trens

El 2022 ha de ser l'any de la sortida de la crisi, la recuperació econòmica i les grans transformacions per avançar cap a la transició ecològica gràcies als fons europeus Next Generation EU.

I és evident que aquest debat sobre la sortida de la crisi, i la batalla contra la desigualtat, que ja era la principal urgència a Espanya i Catalunya abans de la pandèmia, es dona en un context d'emergència climàtica. Ho estem vivint amb les onades de calor al Canadà, on han arribat als 50 graus; les catastròfiques inundacions a Terres de l'Ebre o la greu sequera que estem vivint en zones de Catalunya, que pot provocar grans incendis en els pròxims temps com hem temut tot l'estiu, o els rècords de temperatura a municipis d'arreu de l'Estat que també hem tingut aquest estiu

Alhora, la Comissió Europea ha presentat l'estratègia Fit for 55 per rebaixar la petjada de carboni a Europa, que fixa l'objectiu de reduir les emissions de CO₂ un 55% el 2030. Per tant, la clau de la recuperació econòmica és com impulsem la transició ecològica reduint les desigualtats existents i acompanyant els sectors socials que poden patir-ne les conseqüències.

Malauradament aquests objectius de fer front l'emergència climàtica no han estat presents en la proposta fallida d'Ampliació de l'Aeroport impulsada per AENA, amb el suport entusiasta del PSC i Junts per Catalunya, i amb un president de la Generalitat d'ERC que ha dit una cosa i la contrària depenent de qui fos l'interlocutor.

La suposada inversió per ampliar la tercera pista que suposava la destrucció de la Ricarda, però tant o més important disparar les emissions de CO₂ i apostar per un model de turisme baix cost de sol i platja, tenim ara l'oportunitat de reorientar-la en aquelles infraestructures de mobilitat que utilitzem la majoria en el nostre dia a dia per anar a treballar, estudiar o veure la família. Per exemple és el moment de la Generalitat reclami al Govern de l'Estat el traspàs complet de la gestió del servei de Rodalies, i especialment els recursos (200 milions anuals) que han de permetre resoldre de manera definitiva els dèficits de la nostra xarxa ferroviària alhora que electrifiquem la nostra mobilitat per lluitar contra l'emergència climàtica. Es tracta doncs d'aprofitar l'oportunitat per construir la Catalunya del Tren.

Una Catalunya del Tren que hauria de servir per donar resposta a les necessitats del Camp de Tarragona, segona àrea metropolitana de Catalunya, així com les de Terres de L'Ebre, on els trens passen de llarg. Amb una xarxa viària inadequada i un transport públic allunyat de les necessitats quotidianes de la població, cada cop és més gran el sentiment de ser el pati del darrere de país.

L'estació d'alta velocitat del Camp de Tarragona, allunyada dels principals nuclis poblacionals, i un aeroport a Reus sense una connexió intermodal, tot i ser promesa des del 2009, són serveis útils pel desenvolupament del turisme, però que no permeten cobrir la mobilitat del ciutadà del territori. Cal, doncs, d'establir una connexió ferroviària freqüent, ràpida i fiable entre les Terres de l'Ebre, les estacions urbanes del Camp de Tarragona i l'àrea metropolitana de Barcelona.

Projectes com ara el Tramcamp, que permetrà recuperar les estacions de Salou i Cambrils, així com un corredor del mediterrani pensat també per a les persones, són eixos que poden vertebrar el territori i demostrar que Tarragona i les Terres de l'Ebre no només serveixen per ubicar centrals nuclears en fase de jubilació, indústries químiques de demostrada perillositat o molins de vent allunyats dels centres de producció que malmetent els espais naturals.