Preus desbocats

Molt s'ha parlat del preu de l'electricitat, i poc del cost de la gasolina o l'increment de preus d'altres productes o serveis menys referencials, però que igualment incideixen en la «butxaca» de milers de ciutadans que assisteixen diàriament a un espectacle de declaracions creuades entre els representants polítics, però sense cap resolució pràctica que garanteixi uns mínims controls.

Els anuncis de pujada de la inflació de manera desbocada, després de molts anys de control, posa de manifest que el problema que ens ve a sobre, té traces de convertir-se en un esvoranc, en el qual es pot quedar una gran part de la ciutadania i de les petites i mitjanes empreses, que veuen, en el dia a dia, que els costos previstos en les seves valoracions no tenen res a veure amb la realitat.

Segurament, el fàcil és escoltar els raonaments que es posen sobre la taula, que en tot cas obliden els greus errors comesos en el seu moment pels dirigents de torn, de tots els colors, que no varen preveure repercussions com les que tenim en portes i que faran, malgrat «discursos impossibles i irreals», que entrem en una fase de pujades de preus, que com sempre deixaran a la nostra societat en un marc d'impotència i misèria insospitada només fa uns mesos.

Que poc recordem ara el pase com assessors d'exministres i dirigents de les opcions polítiques majoritàries, que encara avui, formen part d'entitats econòmiques que molt tenen a veure en tot el que parlem; per no esmentar la nul·la estratègia de futur en el cap energètic, apuntant-se a «anhels» impossibles de mantenir, com la desaparició de l'energia nuclear, o la mateixa fallida del repte energètic solar, amb decisions administratives que no s'entenen, pendents de resolucions judicials amb costos per l'Estat de gran importància.

Sembla evident que tot el que refereixo, per tant, no és qüestió del moment puntual, sinó que és conseqüència directa a la manca de previsió i la incompetència de determinats dirigents als quals, malauradament, ni els podem demanar responsabilitats, o que ens expliquin el perquè de determinades decisions, que vistes en perspectiva, eren i són molt negatives per la comunitat que, suposadament, representaven i haurien de defensar.

No oblidem que, a més, tot el que significa «pujada de preus» que no es poden controlar, respecte als més dèbils, via opcions d'ajuda, perquè no oblidem, encara que sembla que no es vol fer, la situació de la caixa de tots amb un dèficit inassumible, que només és viable en funció de suports dels organismes financers europeus, que en qualsevol moment decidiran acabar amb la política de crèdit il·limitat, a tots els nivells, que tan bé han anat a casa nostra, però que es fa impossible de subsistir des de la lògica comunitària, per part d'aquells que si han controlat la seva despesa.

Ja sé que el problema del gas, la llum i el petroli, per esmentar els més emblemàtics, és un tema global, però no ens podem quedar aquí, sinó que s'haurà d'aprofundir en buscar solucions possibles que no es limiten a «les ajudes» puntuals, perquè no oblidem que això també es farà impossible.

En les setmanes vinents i mesos, amb canvis evidents en governs de països de pes a la Unió Europea, com Alemanya i França, es donaran respostes noves als problemes que tenim plantejats, esperem que les diferents alternatives possibles no ens deixin en una precarietat absoluta que posi en perill un Estat de Benestar que ja no pot assumir un model de «drets i pocs deures», a l'hora de fer-lo possible, i sobre tot viable, més enllà dels compromisos polítics puntuals.

No és presentable, en la situació actual, no assumir el que pot succeir, a no ser que ens apuntem a la imprevisió com a estratègia de futur, encara que aquesta fórmula sigui una clara mostra d'incompetència, que col·loca a la gent davant l'opció pel seny amb costos descontrolats, o per aventures extremes, sense cap garantia de solució, però que en si mateix, comporten discursos de sentit comú irreals amb caiguda de drets i llibertats a tots els nivells.