He tornat amics! Ara ja no escric amb un cigarro a la boca i un portàtil als hotels, com un corresponsal de guerra processista solter i alcohòlic. Ara, a Tarragona, he començat a repassar les notícies dels últims dies. El primer que he vist ha estat la trilogia del Marchena, l'Alberto i la Batet. No, dislèxic, no he dit Albert Batet, aquest no té res a veure amb el Suprem... encara que ja no poso la mà al foc per ningú. No per ell, pobre, sinó pels de la peli de l'Amenabar: Los Otros. Les rastes i les restes del diputat canari Alberto Rodríguez quedaran a la memòria de tots com l'únic rojo del Congrés que va donar una lliçó a tots els que seuen a la que abans era la casa del poble i ara és La Mansión de los Plaff. Era aquell dia en què s'acomiadava un congressista del Partit Popular, sí, he dit PP i també rojo. Ho posaré literal en homenatge a qui va fer quelcom que no havíem vist ni al Trieni Liberal, ni va quedar escrit a la Pepa. Doncs l'Excel·lentíssim Senyor Rodríguez va dir a l'estrat del Congrés el 2018: «Llevo un rato pensándomelo y como sé que esto queda grabado y queda para la historia y para los anales de este país, no sé si me voy a arrepentir, pero creo que lo voy a decir y quedarà en el Diario de Sesiones. Nunca pensé que se lo diría a un diputado del Partido Popular, pero creo que le vamos a echar de menos. Y le voy a decir algo que creo que es de las cosas más bonitas que se le puede decir a alguien: Es usted una buena persona y le pone calidad humana a este sitio». Què us sembla? Aquest home es veu que va pegant policies durant el dia i, a les nits, baixa per unes escales, es vesteix de vermell i porta banyes. Jo crec que a qui trobarem a faltar serà a tu, Alberto. Algun dia tornaràs, serà quan Europa obri l'infern i veiem qui tira carbó al foc.