Ajuntaments i context econòmic

Crec que és un fet repetitiu la insolvència de determinats debats socials «imposats», d'acord amb una suposada transcendència per la comunitat que, posteriorment, es veuen com gratuïts o sense cap solvència real respecte de la seva importància objectiva.

Ens hem acostumat a tenir discussions imposades pels mitjans de comunicació o induïts per no se sap qui, que el que suposen és parlar, opinar, escriure, discutir, etc., respecte de banalitats sense cap solvència social, això sí, amb interessos evidents de grups que el que volen és posar temes concrets en discussió, tan amplis com sigui possible, sent conscients que, en tot cas, el que aportaran afecte a una minoria, respectable però amb transcendència social residual.

Segurament, el que es tracta és de reconduir el «pensament comunitari» deixant de costat les polèmiques importants i transcendents que queden solapades en funció d'altres noves, que malgrat la seva intranscendència objectiva, venen a «tapar» grans problemes que si fossin apel·lats socialment, comportarien costos de tota mena per aquells que han de donar solucions i buscar acords per tirar-los endavant.

El fàcil és «demanar opinions» sobre qüestions sense gens d'importància, però que, un cop introduïdes en l'opinió pública, poden comportar posicionaments de desacord puntual, encara que tot això tingui nul·la transcendència.

La importància de la premsa del cor, on uns professionals informadors rebusquen en les misèries i contradiccions de determinats personatges artificials és un negoci amb bons resultats d'audiència televisiva, i on una part de la societat «s'apunta» com a alternativa d'oci amb poques repercussions, ni esperades, ni desitjades; també la posada en primera pàgina d'actualitat de qüestions intranscendents és una altra variable d'èxit, malgrat que la seva vigència duri ben poc i aviat novetats de continuació es vagin succeint sense parar.

A títol d'exemple, desmesurat, hem pogut veure com a escala mediàtica es posa com qüestió identitària el nom de determinat municipi, fent-se un esforç informatiu i publicitari que semblava que el tema en discussió era realment important, la realitat ha demostrat que el que es volia no tenia gens d'interès per la gran majoria de la ciutadania afectada que «ha passat» de l'assumpte sense cap implicació real; crec que l'evidència posa de manifest, per tant, que el que suposadament era important pels dirigents de torn, no tenia gens d'interès per la gent que, ben segur, està més preocupada en altres reptes més decisius. No dubto de la bona fe dels que van voler conquerir un suport de la comunitat, però el que és evident és que poc tenia a veure en l'interès pràctic de la gran majoria.

Podem seguir acceptant la «manipulació induïda» en la que ens trobem, cosa que sembla global i difícil de canviar, però el que és inapel·lable és que aquesta dinàmica només és garantia «d'opacitat informativa» en els temes valuosos, deixant-nos intervenir solament com societat, sobre qüestions accessòries i intranscendents, això sí, amb gran suport mediàtic, encara que no comporti cap conseqüència a efectes pràctics.

Que lluny queden els grans assumptes i la resolució «democràtica» d'aquests, aparcats en funció d'interessos poc transparents i que segurament el que volen és que, com comunitat, no ens hi posem, i siguin els de sempre els que busquin alternatives en funció dels seus interessos particulars.