Xavier Allué

Aquests dies que contemplem l'imparable creixement dels preus de l'energia, a sobre emmarcats per la cimera pel clima (COP26) de Glasgow, em pregunto com hem arribat fins aquí.

Hi va haver un dia, fa molts mil·lennis, que els humans van decidir fer-se amb el quart element de la natura pel seu ús. Aire, terra i aigua ja estaven al seu abast. La meva filla, que en sap un pou de focs antics, diu que en fa més de quatre-cents mil anys que els humans coneixen l'ús del foc.

De bon començament el foc consisteix a cremar fusta. Quan la fusta crema produeix energia, consumeix oxigen i, en la combustió, es produeix gas carbònic i aigua. El gas carbònic, sense aigua, conegut doncs com a anhídrid carbònic, CO₂, es lliura a l'atmosfera. A l'atmosfera que cobreix tota la terra, n'hi ha poc CO₂, a penes un 0.04%. Però ja és prou perquè els vegetals, els arbres i els boscos l'absorbeixin i el reconverteixin en carboni-fusta. Un bon cicle de la natura.

Fa una mica menys temps que els humans van trobar que algunes pedres molt negres regalimaven líquid i que aquest líquid, com un oli, també cremava com la fusta. Oli de pedra. Petroli.

Encara no ho sabien, però aquest oli de pedra, com el carbó, era el resultat del dipòsit de plantes o enormes moviments tel·lúrics que enfonsaren boscos sencers. I que la pressió sobre ells i les temperatures geotèrmiques transformés la fusta en carbó o carbó líquid: hidrocarburs. Combustible fòssil.

Tot i conegut a la Xina de més de fa sis-cents anys, petroli en quantitats considerables i d'extracció relativament fàcil es trobaren primer a l'est dels Estats Units. Cap a la meitat del segle XIX a una remota regió de Pennsilvània. A aquesta troballa seguiren moltes altres, tant de petroli com el gas. L'ús del gas era ja evident per fer llum, però el petroli inicialment només tenia usos limitats per a extreure glicerina o lubricants.

Fou a tomb del segle que l'aplicació de motors d'explosió fets anar amb derivats com el querosè, que van coincidir els interessos dels explotadors dels jaciments de petroli i els fabricants d'automòbils.

Els motors elèctrics ja eren ben coneguts. Fins i tot havien format part de ficcions com el submarí de les 20.000 llegües d'en Jules Verne. Els submarins de la Primera Guerra Mundial navegaven amb motors elèctrics. Com ho feien trenta anys després les camionetes Fenwick al port de Tarragona.

La conjunció, o la conxorxa, de petroliers i fabricants d'automòbils va arraconar el desenvolupament de motors elèctrics amb bateries prou potents. L'or líquid, el petroli, va esdevenir l'origen d'enormes fortunes: Rockefeller i Paul Getty o els prínceps saudis. Ja l'any 1959, el físic Edward Teller va advertir aleshores del perill del canvi climàtic global, relacionant-lo amb les emissions degudes a la combustió de petroli.

I ara ho volem arreglar?

Fa decennis que es podien haver desenvolupat motors elèctrics. Només era una qüestió d'enginyeria. Ens haguérem estalviat no només el soroll dels motors i el fum de la benzina i el gasoil, sinó també totes les guerres del petroli dels darrers setanta anys. Les vides humanes que ha costat l'estafa del petroli no figuren en cap estadística. Milions. I les que es perdran encara.