Rubén Viñuales

«Mai tants han degut tant a tants pocs», aquestes paraules de Churchill referides als pilots britànics durant la batalla d'Anglaterra podrien aplicar-se perfectament a l'especial fascinació que tant ERC com Junts semblen tenir per la CUP.

En aquest cas però l'aforisme seria el següent: «Mai ningú amb tan pocs vots ha tingut tanta influència política». Perquè la força de la CUP no li donen els vots que obté a les eleccions (cal recordar que el millor resultat electoral de la CUP a la història democràtica del país –el millor, no el pitjor– és el 8% dels vots) sinó l'obsessió digna realment de millor causa dels nacionalistes d'ERC i de Junts de negar-se a parlar amb cap dels partits catalans no independentistes, entestats com estan a reduir al concepte de poble de Catalunya a tan sols als electors d'ERC, Junts i la CUP. El que, sigui dit de pas, fa que Catalunya passi a ser un poble de menys d'un milió i mig malgrat que som més de 7,5 milions de catalans i catalanes.

En aquest cas, però, els damnificats per aquest mercadeig absolutament intolerable, més propi dels regatejos d'un mercat persa, som els ciutadans i ciutadanes de les comarques tarragonines. Es pot estar a favor del projecte de Hard Rock que s'ha d'ubicar al CRT de Vila-seca i Salou com es pot estar en contra, aquesta ja no és la qüestió. El que és absolutament impropi d'un governant és anar canviant d'opinió en funció de les exigències d'un grup que es defineix a si mateix com a antisistema.

La posició d'ERC en relació a aquest projecte vital per les comarques tarragonines durant aquests darrers anys és digne d'una antologia (d'una antologia del despropòsit i de la inconsistència política). Primer van mostrar-se contraris a la inversió per després afirmar alegrement que s'havia de fer un referèndum a Vila-seca i Salou per decidir la posició del Govern. La perplexitat va ser tan absoluta que el senyor Junqueras va haver de sortir a la palestra per proposar un altre referèndum, no sabem encara si a les comarques tarragonines o al conjunt del país. Posteriorment va manifestar un suport amb condicions al projecte final i un Govern amb president d'ERC va presentar (fa una setmana!) un projecte de pressupostos que incloïa 120 milions d'inversió directa destinats al Hard Rock. En aquests moments la incertesa és tan absoluta que els mateixos periodistes ens pregunten al Parlament si entenem alguna cosa perquè el senyor Aragonès insinua que retiraran la inversió (per entabanar la CUP amb els pressupostos?) però que el projecte tirarà finalment endavant. Però com pot aquesta gent pretendre governar un país amb aquesta frivolitat insensata?

Senyor Aragonès, amb tot el respecte institucional, deixi d'utilitzar les comarques tarragonines com a moneda de canvi. No som més catalans que ningú, però tampoc ens mereixem ser tractats com a ciutadans de segona. Al seu moment el PSC va saber anteposar els interessos de país als interessos partidistes i va arribar a un acord amb el Govern de Catalunya que era bo per Tarragona. Vull recordar que parlem d'una inversió de més de 2.500 milions d'euros pel territori que crearà 7.000 nous llocs de treball directes.

Senyor Aragonès, un president està per prendre decisions no per afegir més incerteses. Als milers de tarragonins que pateixen en carn pròpia el drama de l'atur què els dirà? Que s'esperin que hi hagi un canvi de model productiu per tenir feina d'aquí a 20 anys? Per favor senyor meu, una mica de seriositat i de rigor.

Senyor Aragonès, el 20 de juliol de 1936 un grup de dirigents de la FAI es van presentar al Palau de la Generalitat, van posar les pistoles damunt la taula, i van exigir al president de Catalunya que abdiqués de les seves responsabilitats. El president (que era d'ERC, per cert) va defensar la dignitat de la institució i la seva representativitat democràtica («el president soc jo»), i no va cedir al xantatge. El 2015 un altre president de la Generalitat sí que va cedir al xantatge de la CUP i tots sabem com va acabar la història...

Seria interessant que ho recordés ara que els diputats de la CUP demanen enviar el projecte de Hard Rock (i els llocs de treball que generaria) «a la paperera de la història», la mateixa expressió que van emprar per defenestrar al president Mas i treure's al senyor Puigdemont del barret de copa. Les coses que es fan malament, senyor Aragonès, acostumen a acabar molt malament. En tot cas, els tarragonins i tarragonines no tenim cap culpa de què els seus socis el deixin plantat quan no portem ni mig any de legislatura. Respecti a les comarques tarragonines! No ens mereixem ser una fitxeta en el joc del despropòsit que manté amb la CUP.