Comencen així, com d'amagatotis, ja a principis de novembre. Passes per un aparador i veus un llacet vermell lluent petiiiiiit a un raconet. Ni t'hi fixes. Després al Twitter han penjat una foto simpàtica: Mira! Han fet un caganer de l'Albert Pla! I et quedes com quan et renten el cap a la perruqueria, que sembla que estàs prenent LSD. Dies després sents a la ràdio l'alcalde de Vigo que ha convidat al Papa, a Biden i a «sa» Putin mare perquè vegin les seves poques llums. Tranquil! Mires el calendari i falta més d'un mes. Però ja veus un trineu aparcat a Pin i Soler i quatre morros de rens que sobresurten de la cantonada, mig amagats, esperant com els toros el 6 de juliol a Pamplona.
Llavors la dona et diu «què voldràs aquest Nadal de regal?». L'efecte sorpresa a casa s'ha perdut fa anys perquè com que fiscalitza els comptes corrents, com un interventor vell d'un ajuntament, no pots comprar un paquet de clínex a un indigent a un semàfor que no et vingui després: «I aquests dos euros de què són?». Si ja has sentit el paio de Vigo, la dona amb el regal i has vist un pam de terçanell sortint d'un contenidor... com dirien a La Mina, date por jodío. El tema de Nadal és el següent: tu t'estimaries més que et torturessin a un túnel del Vietnam abans que celebrar Nadal, però sempre hi ha un cursi a la família. I, clar, com que les famílies no són un ple de l'Ajuntament, has de fer el que diu la sogra que és com el Ricomà dels Peñalver-Rodríguez. I per a la mare política, estar amb la seva filla és com per a tu adoptar una font de gambes del Serrallo, un pernil de nou quilos i un camió cisterna de Chartreuse. Buenuuuu, perdó, o pollastres, avellanes, menjablanc i, per arrodonir, un refresc Plim a la plaça Prim. Aquesta brometa no s'ha fet mai!