Entraren les carrosses reials

Avui cansat de notícies negatives, alarmants i espantívoles destinades a omplir titulars, penso que ens mereixem deixar-nos emportar per la nostàlgia, el goig del passat i la il·lusió del pròxim futur. Això vol dir admetre la quota de poder dels infants: La Cavalcada dels Reis Mags. Tip de sentir lleugeres exclusions envoltades de dubtes vam saber que finalment l'alcalde afirmà que es farà.

Per una raó molt personal, havent complert quatre anys vaig viure una nit de la Cavalcada dels Reis Màgics. Recordo a la meva mare descol·locada davant el jove Climent –dels tapissers del carrer Ponç d'Icart col·laboradors de la Cavalcada– perquè li guanyava el repte d'aconseguir deixar-me anar-hi. Ben abrigat amb la samarra i guarnit de cintes blanques de pastoret em col·locaren sobre una plataforma arrossegada per dues mules i rodejat de pastors. Sorprès per la il·lusió i la cridadissa infantil vaig descobrir davant nostre l'alçada del Rei Gaspar dalt del soberg cavall que saludava als infants semblant-me tot desmesurat i distingit. Rumio i la cosa és que de sobte recordo com un somni trobar-me després assegut a l'estora vermella al costat del mateix Rei que sobre el seu tron lliurava joguines als nens de l'orfenat (ara Diputació). Pel meu cap no hi passà que aquell estat d'excel·lència em reportaria millor deixa, més aviat envoltat d'aquell èxtasi segur que jo hi era allà per ser el més petit.

Tot al voltant de la Cavalcada a Tarragona, –penso que ve de cavalcar, desfilar sobre l'esquena d'un cavall– els primers 25 anys els Reis Mags desfilaven sobre cavalls. Després a poc a poc i salvat d'ocasions esporàdiques com la del 1966 on hi participaren quatre genets de la Guàrdia Urbana de Gala sobre uns formosos cavalls, a la rua ja no hi passa ningú a cavall.

Em deixa una fredor que a una festa tan important no hi siguin, perquè a la ciutat fa més de dos mil anys és lapidari que els cavalls han estat presents en gairebé totes les manifestacions festives. És ben cert que ara encastades dins del cor de la ciutat, les restes del circ de Tàrraco que durant segles contenien les curses i l'enardiment que despertaven era superior al millor partit de futbol actual. Eutyches i Fuscus foren els més coneguts aurigues conductors dels carros que s'enduien tot l'entusiasme del públic. No cal dir que els cavalls també eren protagonistes, units davant els carros lluitaven un al costat de l'altre, quin plaer, el de l'esquerra era el millor, unit amb els altres i l'auriga batallaven tots a una.

Els cavalls eren una part essencial de Tàrraco i els més estimats a Roma. Però el seu món ve de molt més lluny. La Bíblia menciona els carros de guerra, Salomó en disposava de 1.400 i 40.000 cavalls per al seu servei. Revertint més tard a l'imperi romà eren senyal de poder. Per això els Cònsols entraven a les ciutats amb els cavalls ornats i el carro triomfal. Eren un frenesí que omplia les processons, fins i tot Calígula sortia enllumenat de glòria conduint un luxós carro de sis cavalls, i l'envaniment de Neró en va arribar a enganxar-ne deu. De més a més els romans estimaven la família equina, les cavalcades i festes començaven amb un carro tirat per una mula perquè tradicionalment va ser el primer animal enganxat a un carro. Traspua traça que els aurigues eren atletes de potència per dominar la quadriga, però els excelsos cavalls resolien. Quedaria molt camí i articles per descriure aquell món a Tàrraco.

No deixo les Cavalcades dels Reis Màgics d'Orient a Tarragona, parlaré d'origen i història. Tot començà quan el regidor Santiago Vallvé i un grupet de tarragonins essent el primer dia de l'any 1910 decidiren celebrar la festa dels infants amb una cavalcada emotiva i entranyable. I ho aconseguiren, es desenvolupà amb un escamot de soldats romans , seguit d'un estel amb cinc angelets de blanc, immediatament els tres reis a cavall escortats cada un per les seves cohorts de cinc patges. Agità els infants la magnitud un elefant i un dromedari de cartó-pedra arrossegats per mules. Pel que fa als vestits i l'ornat, llevat dels romans calgué llogar-ho a Reus. Any rere any fou un èxit total. Però el 1936 esclatà la maleïda guerra civil i ningú no es va poder moure ni un mil·límetre, s'acabà la festa.

Recuperada la cavalcada el 1940, calgué refer-ho tot, perruques, barbes, vestuari, i arranjar l'elefant i dromedari que havien rebut estropell. Vivíem la dictadura i amb l'ajut dels soldats se'n va anar desenvolupant amb poques novetats. L'any 1946 s'afegí una gran escala per arribar als pisos, portada pel “Frente de Juventudes” que com a la resta d'actes socials hi volien ser. Calia virar cap a la dreta. Esdevenien ingredients simpàtics, com quan un cavall intel·ligent es capficava, no volia ser portadors de res, pretenia ser personatge i en començar la pujada del carrer Apodaca, tip de portar el Rei Melcior s'aixecà en dues ocasions i el descavalcà. En altres situacions la cavalcadura obstinada feia befa, s'aturava i prou. Llavors tot un Rei davant la conjuntura calia fer bondat i acabar la cavalcada caminant. Fins i tot es deia que ho feien per acostar-se a la canalla. Penso que més aviat els cavalls se la saben tota i raonen, aquí m'aturo i els engego a dida.

Per acabar, quan explico arreu les Cavalcades de Reis em ve present l'amic Josep Mª Ferré i Roig, segur que reposa en pau. Va ser molts anys l'ànima de la Cavalcada i el ciment que la solidificava. Fins i tot el 2004 va escriure el llibre Les Cavalcades dels Reis a Tarragona, qualificant-les com a portadores de plenitud i il·lusió als nens i grans. D'allí he pogut situar algunes dates i dades. Els cavalls a la Cavalcada s'han perdut, l'any 1967 va marcar un abans i un després, entraren les Carrosses Reials. Això no obstant, com a comiat van incloure 'n una portant a sobre un conjunt escultòric de quadriga i romans.

És clar que el lector no ha de trigar a adonar-se que el sotaescrit en part ha dedicat l'article al Cavall, que ha viscut amb els humans des de la més llunyana antiguitat. Un bell animal que ha estat company nostre i malgrat que ara no és útil per al treball cal exhibir-lo en totes les festes, admirar-lo tractant-lo com al lleial i generós amic que ho estat sempre.