Dídac Bertran & Mixeta

Mixeta i les seves companyes estan a la vora de l'atac de nervis. S'han adonat que no poden aspirar a ser candidates a president del Govern estatal, ni presidentes d'una comunitat autonòmica uniprovincial, ni regidores de mobilitat urbana i menys regidores de cultura. Per què? Doncs perquè (sense parlar del nivell cultural de Mixeta) són massa intel·ligents, com totes les seves congèneres. Si voleu fer la prova, feu-vos adoptar per un gatet o gateta dels molts d'abandonats que recullen a l'Associació Vallsgat (adopcionvg@gmail.com). És clar que després d'observar la incapacitat diplomàtica de Biden (Mr. Joe, the president), les darreres patinades (energia solar, missa, metges, llengua i ens quedem aquí) del Sr. Casado (don Pablo), el recital de mentides i bajanades de la Sra. Díaz Ayuso a El hormiguero, per no parlar d'algunes eminències locals, no cal pensar en gats com a mascotes: amb un gripau n'hi hauria prou.

Per tant, reprenem el nostre propòsit de no parlar d'aquí d'aquella trista variant de l'espècie humana (amb rares i honorables excepcions) ni de les agrupacions que la promouen, vull dir partits polítics, inclosos els antisistema com ara la CUP i Vox, que tenen en comú el populisme i no tenir un programa clar o tenir-lo massa clar i elemental. Per tant, intentarem parlar de coses positives; perquè, sortosament, hi ha humans que fan honor a què s'espera d'un humà.

Avui parlarem d'un fet que, si en principi ha beneficiat a un no-humà, podrà representar una solució per alguns humans i és que un equip de veterinaris de Novosibirsk (Rússia) va realitzar una intervenció quirúrgica històrica, en implantar, per primera vegada al món, quatre pròtesis biòniques a un gos de carrer que havia estat víctima de maltractament.

La gossa, anomenada Mònica (quina mania de posar noms de persones als no-humans!), va ser trobada el desembre de l'any passat amb les potes amputades al poble de Plastunóvskaia, a Krasnodar. «El meu veí em va trucar i em va informar que el gos feia uns dies que estava tirat a terra i es negava a menjar», va declarar a Rossíyskaia Gazeta Marina Gapich, activista de drets animals a Krasnodar.

Gapich va portar Mònica a la clínica veterinària de la ciutat, on els especialistes van lluitar durant més de deu dies per mantenir-la amb vida. L'animal va recuperar la consciència, però corria el risc de ser sacrificat, ja que es creia que mai més no tornaria a caminar.

Tot i això, un grup de voluntaris va contactar Serguei Gorshkov, veterinari de la clínica BEST a Novosibirsk, que fa uns anys va ser el primer a Rússia a implantar quatre potes artificials a dos gats. «El cas era complicat», admet Gorshkov. «Ningú havia fet abans aquest tipus de pròtesis. Una tomografia va mostrar que els ossos de l'animal estaven molt deformats. A més, el gos pesava força més que un gat. Però vam decidir córrer el risc», va afegir.

Les noves potes van ser creades per la clínica BEST amb un model digital individual i van prendre forma amb una impressora 3D que va emprar un aliatge de titani i níquel-vanadi, la seva especial estructura porosa va permetre la màxima osteointegració. Per evitar el rebuig, els implants van ser tractats amb un recobriment biològic especial desenvolupat per científics de la Universitat Politècnica de Tomsk.

Deu dies després de l'operació, Mònica va fer els primers passos: «Va ser un èxit. La gossa ja camina per si mateixa i aviat reprendrà la seva vida normal», va indicar el veterinari. Així mateix, quan el procés d'osteointegració s'hagi acabat, el gos estarà preparat per rebre l'alta hospitalària.

És un primer pas cap a la solució d'un greu problema que afecta moltes persones, com ara les víctimes d'accidents que han perdut alguna extremitat.

Ah, Mixeta, Kedi i Boni em diuen que intentaran anar trobant notícies com aquesta, que també es fan coses bones en aquest món!