Tribuna
Democràcia-seguretat
Advocat
A vegades sembla que es vulgui vendre a la societat, en el seu conjunt, que només amb una reducció dels drets democràtics es podrà fer front a una dinàmica d'inseguretat que posa en perill la mateixa convivència com comunitat, davant una manca de resposta per part dels poders públics, en conflicte, amb un model de democràcia «massa garantista amb els infractors». El tema és, en si mateix, molt polièdric, especialment si baixem a la realitat pràctica, sense oblidar que són molts els ressorts de poder que intervenen, i que solament amb una tasca conjunta tindran l'eficàcia real que la mateixa societat reclama.
És evident que hem de tenir lleis que garanteixin el respecte per tothom, fixant mesures coercitives pels que, repetidament, es salten la legalitat, en perjudici de tots els altres, però tan importants són les normatives, com també els implicats en fer-les respectar, i aquí ningú es pot quedar fora de la responsabilitat, ja sigui la policia de torn, com els Jutges encarregats de vetllar per la seguretat jurídica dels implicats.
Segurament és més fàcil renegar del principi de «tots som innocents fins que es demostri el contrari», per reclamar una eficàcia en tots els sentits, però en aquest debat complicat, s'hauria d'escoltar a tots els implicats, si estem convençuts que volem viure en llibertat. Exemples de sentències injustes, massa repetides, o el descrèdit mediàtic en funció de «penes de banquillo» són fets que també s'han de valorar a l'hora de fer una anàlisi objectiva del problema.
A més, crec que és un error polititzar el tema fins a cotes inassumibles, perquè l'efecte bumerang segurament es repetirà més vegades de les que poden imaginar, especialment si no es limita la «seguretat» que es demana als delictes de força sinó que s'aplica a tota mena d'irregularitats legals, on ningú està lliure de culpa, i que arribat el cas si s'exigeix el principi de «presumpció d'innocència», cosa que no es demana en altres inseguretats evidents.
Tan indesitjables són els delinqüents de «violència bàsica» com els de «coll blanc» i, per tant, bo seria no fer distincions, no sigui que ens quedem en un model de garanties on l'aplicació de la legalitat s'apliqui en funció de qui delinqueix i no del mateix delicte.
Tornant a la meva primera reflexió, és evident que tenim mancances de seguretat que ningú vol, i que s'han de fer esforços per part del poder legislatiu per fixar bones lleis per mitigar el problema, que estic segur que tot això només serà possible en la via del consens parlamentari, i també en la mateixa conscienciació dels actors implicats en el tema per buscar una garantia d'eficàcia que sàpiga respectar els drets dels propis implicats.
Pensar que limitar la mateixa llibertat en funció de garantir drets és un fracàs en si mateix, pels que volem viure en democràcia, i a la vegada exigeixen unes garanties de seguretat, per tant, menys parlar i més fer des de tots els implicats a l'hora de fer complir unes lleis, que segurament, són millorables, però que s'han de buscar en una aplicació de drets, que crec ningú vol renunciar, a no ser que estigui per mutar el propi model de convivència que ens hem donat els darrers anys, imperfecte, però en qualsevol cas, millor que altres avui superats pel que comporten d'inseguretat pràctica.