Política a la carta

Dintre del mateix desprestigi de tot el relacionat amb la política, se'ns planteja, repetidament, la «contradicció» entre el que es diu i després el que es fa quan es conquereix el poder, podríem dir que una part de la pèrdua de credibilitat va liderada per aquesta manca de rigor dels líders en campanya electoral, anunciant compromisos que no es poden portar a la pràctica, per qüestions que són de sobres conegudes en el moment d'anunciar determinats compromisos.

Aquesta dinàmica, a més, no és «monopoli» de cap opció partidista, perquè si analitzem les ofertes electorals dels dirigents, en els darrers anys, comprovarem com, repetidament, s'han fet «discursos» lluny de la realitat objectiva de cada moment. A més, en el moment vigent, la cosa encara és més «alarmista», perquè pels diferents mitjans es posa de manifest l'esmentat «exercici d'incoherència», que es converteix en una arma d'enfrontament dialèctic a tots els debats que es van produint. Davant d'aquesta situació, de difícil contenció, es plantegen compromisos de millora i respecte cap als potencials ciutadans electors, si bé la realitat és tossuda i costa, més del que es pot sospitar, baixar a la realitat dels fets, quan les noves a traslladar a la gent són complicades i en massa ocasions, molt properes al sacrifici, entès en el seu més ampli concepte, per una societat poc acostumada a la realitat dels fets, i més al maquillatge puntual segons el tema que es parli. Malauradament, en els darrers anys, han entrat en «l'espectable polític partidista», altres opcions que s'han apuntat a aquest exercici de manca de serietat, aprofitant-se de la mateixa debilitat de la comunitat, que veu com els seus drets, i sobretot, les seves il·lusions cada cop són més posades en dubte en funció d'una pràctica que ja no es pot amagar. L'entrada d'alternatives ideològiques, amb missatges impossibles de portar a la pràctica, però que malgrat que la seva inaplicabilitat ens poden agradar més o menys, si són «enviats» en embolcalls de sentit comú, obre la porta al que es denomina «populisme» com a alternatives a un model que per les seves mancances està tocat i que precisa, de manera urgent, modificacions si realment vol sobreviure al nou marc en portes. Certament, l'aparició d'opcions partidistes, on prima «la política a la carta», per una part de la societat, és una alternativa que es ven com una nova opció davant el fracàs de les ideologies que, fins a la data, han tingut el consens en l'arc parlamentari i, per tant, no estaria de més reflexionar en el tema, si no ens volem veure immersos en un enfrontament on l'important serà el que es ven com possible, encara que la lògica dels fets manifesti