Aniré a veure Pere

Benvolguts i benvolgudes, si Déu vol, avui mateix emprendré un viatge a Roma per a la Visita «ad limina». Així s'anomena la visita que, aproximadament cada cinc anys, fan els bisbes per a venerar els sepulcres dels sants apòstols Pere i Pau, així com per visitar el Sant Pare i exposar-li la situació de la diòcesi. Com a les visites anteriors, hi anem col·lectivament els bisbes de la Conferència Tarraconense.

Al llarg de tota la setmana –perquè si a Déu plau no tornaré fins diumenge vinent–, també visitarem les diverses Congregacions romanes, per exposar les qüestions pròpies a cada una d'elles. Segur que, al llarg de la setmana, hi haurà temps per tractar temes i problemes diversos que atenyen el present i el futur immediat de la nostra Església. Però, a més, tindrem una audiència amb el papa Francesc.

La Visita «ad limina» no és una visita a títol personal. A més de fer-la conjuntament amb els altres bisbes de la província eclesiàstica o del territori –en el nostre cas de Catalunya–, el bisbe sobretot va a Roma en profit de la diòcesi com a cap de l'Església particular que regeix. Es tracta d'un pelegrinatge de fe. A la tomba dels sants Apòstols pregaré especialment per l'Església que peregrina a Tarragona, perquè sapiguem viure amb convicció i amb joia l'Evangeli que ells predicaren i pel qual van morir. En l'audiència amb el Sant Pare parlaré de vosaltres, de les proves presents i dels signes d'esperança, dels joves i no tan joves que malden per acostar-se a Crist, de la manca de vocacions sacerdotals i a la vida consagrada, de les dificultats de molts laics i laiques per entregar-se amb generositat… També, escoltaré amb atenció religiosa la seva paraula de germà gran que ha rebut l'encàrrec de Jesús quan diu a Pere: «Enforteix els teus germans» (Lc 22,32).

El ministeri de Pere i dels seus successors és una gràcia de Déu a l'Església. Com les claus de volta dels nostres temples gòtics –més treballades o menys– donen unitat a tot l'edifici, així és Pere en l'Església.

El Sant Pare serà sempre signe de contradicció. Quan defensa la vida o la família a totes passades, posa de mal humor a uns; quan parla de justícia social o afirma que convenen actituds de misericòrdia davant la fragilitat en comptes d'una pastoral més rígida que no doni lloc a confusions, aleshores incomoda a altres. Hi ha qui voldria fer-lo callar i qui voldria que cada paraula fos infal·lible. El ministeri de Pere és anunciar i defensar la fe en el Senyor Jesús, plagui o no plagui.

Afirma el Vaticà II: «Perquè l'episcopat mateix fos un i indivís, va posar sant Pere al davant dels altres Apòstols i va establir en ell el principi i el fonament perpetu i visible de la unitat de fe i de comunió» (LG 18).

Sempre, però d'una manera especial durant aquesta setmana, us demano que mantingueu ben viva la comunió amb el vostre bisbe i amb el Papa, d'acord amb la pregària eucarística de la Missa: «Enfortiu en la fe i en la caritat la vostra Església que encara peregrina a la terra, juntament amb el vostre servent, el Papa, i amb el vostre bisbe.»

Adéu-siau i a reveure.