Impossible andarejar per la Rambla 14 d'abril

L'altre dia en aquest context desfavorable de resolucions pendents importants a Tarragona vaig topar-me amb les grans inconcluses de destinació: el preventori Marítim Savinosa, La Tabacalera i el Banc d'Espanya. Tal com corren ara els temps tots tres aviat seran centenaris i posseïdors de molts letàrgics anys abandonats. Ni han d'altres aturats, però aquests hi són a causa de la desafortunada gestió, la mala sort o per ser fruit d'iniciatives a l'època de la República?

No voldria pensar així, això no obstant ara em ve present com a exemple que a la mort de Pi i Margall el regidor Liberal Rafel Cañellas proposà nomenar-li el llavors Passeig de Santa Clara (ara Palmeres). Doncs el diari La Cruz es va oposar fermament, com també ho va fer al Monument als Herois a la Rambla. No recordo si per indecent o immoral.

No se'n parla gaire d'aquell període al voltant de la República que resultà vital per a la ciutat. Cal dir que l'any 1923 Pere Lloret al davant de la Diputació suggerí a la Mancomunitat de Catalunya la construcció d'un Sanatori Marítim per als Infants de Catalunya, que fou realitat deu anys després. A la desena dels anys vint va ser el començament de les obres de la Tabacalera i arribà també l'edifici del Banc d'Espanya. Un tercet fonamental d'aquells anys a Tarragona i fins i tot aprofitat durant la malaguanyada dictadura franquista.

Doncs ara em sembla lògic resumir com fou proclamada la Segona República a la ciutat. El dia 12 d'abril de 1931 es celebraren les eleccions municipals que donaren el fruit de la victòria d'esquerres. Dos dies després el Comitè Revolucionari procedí al lliurament de la ciutat, nomenant nou alcalde a Pere Lloret en substitució de Joaquin Monteverde. Al temps a l'Estat fou proclamada la República i M. Mallol designat governador civil interí. Una gran manifestació davant el Govern civil feu Impossible andarejar per la Rambla 14 d'abril. La façana de l'esplendent Hotel Europa ressorgia il·luminada amb els colors republicans. Al tercer dia es celebrà a la Rambla la Festa Nacional, una demostració col·lectiva de tarragonins fent paleses llurs conviccions i gojosos cantaren l'himne de Riego.

Per ornar una mica l'ambient ciutadà d'aquells dies definiré alguns anuncis comercials de la premsa: Restaurante Tàrraco (Sucursal de Bar Nin)./ Almacenes La margarita Major 4, Novedades señora i Caballero, paneria llenceria i sederia, (los viernes liquidación de trozos)./ Casa Llanas, la millor en paraigües, Compte de Rius 26/ Gran Bazar Aleman, regalos bisuteria y generos de punto, todo a 0,95 y 0,65, Rambla 14 Abril núm. 38./ Ortopedia Optica Budesca, fundada en 1897, Bragueros y fajas ventrales, Lentes i gafas, Unió 34. Torno al recent estrenat 2022. No cal dir que el Preventori Savinosa i la Tabacalera continuen exànimes. I ves per on, pel que fa a el Banc d'Espanya fa dies va reviscolar a la premsa, hi ha projecte i pressupost. Bet aquí que l'immoble és especial per a mi, perquè l'any 1975 vaig col·laborar amb l'arquitecte Boxó en el seu projecte de reforma. Afectava entre altres qüestions a l'accés directe al soterrani dels furgons blindats i el reforçament dels murs perimetrals de la caixa forta. Conegué doncs constructivament l'edifici. No descriuré cap secret de l'obra, però si algunes curiositats. Trobàrem mobiliari de despatx i llit, suposo per al caixer dins la caixa forta –especialment vistosa la cerimònia d'obertura de la porta blindada, eren presents els tres directius responsables de cada clau– que tenia folrades les parets interiors amb prestatgeries plenes de bitllets tancades mitjançant portes de tela metàl·lica. L'envoltava passadís, una habitació de dos llits on dormien una parella de guàrdies civils i una altra estança tancada mitjançant reixa, plena fins dalt de bitllets de la República. Vaig constatar especialment al soterrani l'ús desinhibit i càndid en seguretat franquista, per què al telèfon per prevenció de fallada elèctrica, comunicat mitjançat un fil aeri amb la comissaria de policia (ara Cambra de Comerç) restaven les piles amb calcinació total. A la façana principal vam haver de posar la corona reial sobre l'escut.

La ciutat adquirí l'edifici l'any 2010. L'alcalde Ballesteros s'adelerà que seria un centre d'atenció de turistes. Quatre anys després reconegué que no havia pogut fer-hi cap equipament per a la ciutat. El 2015 anuncià destinar-lo a Museu de la Química. Pot ser refiant-se d'ajut econòmic de l'indústria? Causà desencant per a la majoria de tarragonins que ja en tenien prou amb la mateixa Indústria Química, simplement volien una biblioteca o un centre cultural. El 2016 el regidor d'hisenda explica que el projecte és avançat, però condicionat a la venda de patrimoni per fer-hi front. Llavors s'esmerçaran cinc-cents mil euros i cent mil per acabar el disseny. L'any 2017 l'alcalde Ballesteros «a curt termini tenim projectes importants com el Banc d'Espanya». Finalment, un any després el consistori aconseguí dibuixar un projecte bàsic –no executiu– pressupostat amb 4,9 milions d'euros, dels quals Fons Feder en subvencionaria dos, estipulant que un 70% de l'obra hauria d'estar acabada l'any 2022. Impossible, perquè ja hi som. Es va badar massa i perilla la subvenció.

Ara hi ha un projecte definitiu. A la premsa vaig veure un senzill dibuix amb una cúpula o bombolla central, proposant un auditori i exposicions. Molt bé, ja té la saó aquest futur Banc de la Ciència, em sembla atractiu i amb la intervenció de la URV, penso que justifica la innovació científica i cultural. Però coneixent les característiques de l'edifici, a cop d'ull em va parèixer que estructuralment li demanaven massa. A la vora de Nadal vaig llegir que al projecte definitiu s'ha hagut d'afegir un reforçament i l'obra s'enfilarà a prop dels vuit milions d'euros. Caldrà fer un esforç econòmic, confiem que no tindrà càrregues addicionals ni torpedes de l'oposició. Potser no serà un colós de molta alçària, però es percep com una oportunitat. Tants anys rebent promeses de fum, ara es justificarà aquell presumptuós i antic rètol de Ja és nostre. No formarà part d'aquell Pla de Biblioteques de Tarragona o del Centre d'Arts Plàstiques, així i tot esperem que sigui un estímul que fomentarà la modernitat cultural i la cohesió social.