Aigua i sol, i guerra a Sebastopol

Fa un segle i mig aquest era el plany dels pagesos del cereal: «Déu ens doni aigua i sol, i guerra a Sebastopol». Aigua de pluja i sol són elements essencials per una bona collita. Les dificultats que un conflicte bèl·lic al voltant del Mar Negre generava al tràfic dels cereals ucraïnesos i russos assegurava una alça dels preus. L'aigua i el sol en una seqüència raonable al llarg de l'hivern depenen de les vel·leïtats de la meteorologia. Les guerres a una zona tan volàtil com el Caucas mantenien una regularitat històrica.

Les collites irregulars s'han vist compensades per les noves varietats del blat de cicle curt, com també les d'altres cereals. Junt amb adobs més eficaços i la mecanització, ha millorat el rendiment de l'agricultura de secà. Si pregunteu, però, als pagesos, us diran que mai hi ha collites «com les d'abans», que la memòria és curta. Si pregunteu als brokers del món dels cereals us diran, en canvi, que els rendiments econòmics ara són més sensibles a la logística i el transport que a la producció. Un vaixell de gra a doll que surti del port d'Odessa pot veure el preu del producte canviar sis vegades abans d'arribar a Rotterdam. Els preus ara s'acaben fixant a la borsa de commodities de Chicago, molt més a prop de les planures del Midwest americà que de Lleida.

Ara que tornen a sentir-se timbals de guerra entre Rússia i Ucraïna no serà el mercat dels cereals el que es pugui veure afectat. La cosa serà el gas. El fred hivernal de l'Europa continental i, també, les necessitats d'energia per les indústries demanen un subministrament constant d'una font energètica, fins ara barata, com és el gas natural. El gas rus arriba a Europa per gasoductes, uns per dalt, prop de la costa bàltica i els altres travessant Ucraïna. Qui tingui la clau de pas pot exercir un enorme poder. Però als estrategs americans, el gas no els amoïna pas gaire. De fet, si Europa pateix, saben que a ells els hi anirà millor. Al senyor Vladímir Putin fa anys que li preocupa que els països que a penes el separen d'Europa passin a dependre de l'Aliança Atlàntica, una organització creada i mantenida per fer front al seu país: abans quan era l'URSS i ara una federació més laxa. On té veritables problemes dels que defensar-se és a l'altre extrem, amb la Xina. Així i tot no el resulta gens còmode que l'OTAN vagi incrementant arsenals i míssils amenaçadorament a quatre passes de casa seva.

Quan els hereus de l'Armada Invencible pensen que la seva contribució a tot plegat és enviar una fragata al Mar Negre, algú els hi hauria de dir que millor que s'estiguin quietets. Que la fragata igual els hi pot ser més útil al Mar d'Alborán per socórrer immigrants i recordar als algerians que el seu gasoducte he de continuar garantit.

Millor que no hi hagi guerra a Sebastopol. Ni enlloc.