Caixers, cabines a tot arreu!

Darrerament els mitjans de comunicació es fan ressò i posen en evidència la realitat que estem vivint tots plegats. El tancament de les oficines financeres avança a una velocitat increïble, tant en àmbits rurals com urbans, ja que barris amb poblacions de més de mil habitants, per exemple, també es troben sense cap oficina bancària o caixer automàtic. Dia sí, dia també, veiem cues davant dels bancs. Dos són els motius; cita prèvia i que hi ha poc personal per atendre els clients. Tots els establiments comercials i professionals, sobretot de l'administració pública, també requereixen les previsions de les visites a realitzar, però no veiem les cues que els bancs si tenen. Diuen que els clients sempre tenim la raó, en aquests casos, sembla que nosaltres, els clients, estem al servei dels tots poderosos bancs. Aquests, any darrere any, presumeixen a bombo i plateret dels beneficis que tenen i, en canvi, el tracta que donen als seus clients actualment és molt lamentable. Així de clar i català.

Titulars de la premsa escrita dels darrers dies: «Caixers per a majors en centres cívics», «S'ha produït una desertització total d'oficines bancàries», «443 municipis catalans sense terminals», «L'ajuntament de Barcelona planteja als bancs una solució al tancament massiu de sucursals». Què està passant? A Tarragona, l'entitat veïnal Mayores Seguros de Sant Pere i Sant Pau es queixa d'aquesta realitat; volen arribar a una nova llei que reguli el servei que estan obligats a oferir als clients al taulell de l'oficina, Els bancs no poden enviar a la gent gran al caixer, si és que al tenen a prop, i que s'apanyin. Ni als avis, ni a ningú.

S'hauria de fer una nova llei, que reguli el servei que haurien d'oferir les entitats bancàries als seus clients actualment. La situació actual, i si no s'atura anirà creixent, no sols afecta les poblacions rurals i les de menys habitants. Ens afecta a tots. No és presentable que molts ciutadans hagin d'anar a 10, 15, 20 kilòmetres per disposar de diners en metàl·lic. Haurem de tenir els euros sota la rajola a casa? Davant la falta de seguretat dels carrers i places, tots sabem que es produeixen atracaments al voltant dels caixers, sobretot als avis. Crec que des dels ajuntaments s'hauria d'aprovar en els seus plenaris mocions i fer declaracions institucionals perquè aquestes arriben al Congrés de diputats, a la Moncloa.

Arran de les reivindicacions que ja estan aflorant a la societat, les entitats financeres estan buscant solucions alternatives, que bé és cert no agraden als veïns. CaixaBank ha creat la figura de l'assessor sènior, una mena de gestor que la seva tasca és atendre a les persones majors de 60 anys, sense necessitat de la cita prèvia. Això ja passa a vuit oficines de Tarragona. El BBVA ofereix unes assegurances als seus clients, que signifiquen, si s'escau, recuperar els diners si han estat robats quinze minuts després de sortir del caixer automàtic.

Es calcula que el tancament massiu d'oficines a Espanya, és a un ritme superior a les 2.000 per any. La banca telemàtica és una realitat, però això dona l'esquena a què moltes persones no disposen de les habilitats ni els recursos tecnològics mínims. Com el caixer està vinculat a l'oficina, s'hauria d'arribar a acords entre el món de les finances i el municipal. Es tracta d'instal·lar caixer en equipaments públics, sobretot els quals freqüenten els majors, com centres cívics o casals d'avis. Si no fos viable aquesta possibilitat, sobretot en poblacions rurals, s'haurien d'instal·lar, potser, unes cabines, semblant a les telefòniques que teníem anys enrere.

Aquest desgavell, que sigui dit de pas, s'hagués pogut preveure, sembla que a mitjà termini s'anirà resolent. Com? La llei 33/2003 del Patrimoni de les administracions públiques permet la recerca d'opcions «jurídicament admissibles». Al poble de Llanars, al Ripollès, recupera un caixer, pagant mensualment uns 1.000 euros al banc.

Hem arribat a un punt de deshumanització que és molt trist, lamentable i criticable. La patronal bancaria disposa d'un mes per presentar mesures que assegurin el suport als majors en l'ús dels serveis digitals i de manera presencial. Estem així per un home de 78 anys ha recollit més de 350.000 signatures per reclamar l'«atenció humana». És clar, els bancs únicament entenen de diners, qui ho diria? Reclamem, cridem, caixers, cabines, a tot arreu!