Debats amagats

No crec que tingui explicació lògica que determinades discussions quedin aparcades de manera ràpida en funció de no sé quins paràmetres quan, en casos concrets, els temes a debatre són realment vitals pel futur de molta gent i, el que és més evident, per la mateixa viabilitat del país, des d'una crisi econòmica amb incidències directes sobre un dels temes estrella de la situació que ens envolta com és «l'atur».

Sembla evident que són els mitjans de comunicació de referència els que marquen del que es parla en general, i aquest és un fet que es va produint des de fa molts anys, ara bé, no trobo raonaments perquè qüestions emblemàtiques queden fora de confrontació dialèctica, malgrat que la seva transcendència és vital pel nostre futur.

A títol d'exemple, no arribo a comprendre els per què del tema Complex Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou, aparcat sine die, en funció de posicionaments confrontats de la classe política, sembla que ningú sigui conscient del que significaria el desenvolupament del projecte, repetidament anunciat i que dorm en un paradís de l'oblit, en funció de no sé quins arguments, per cert, absolutament minoritaris en la representació política Parlamentària; és cert que els oposats al tema tenen el seu discurs, però, malauradament, aquest discurs, respectable, ens porta a una situació extrema de pèrdua d'oportunitats a tots els nivells; tampoc entenc la manca de resposta del territori, incapaç d'exigir en tots els àmbits, polític, econòmic i social, respostes urgents. En definitiva, ens trobem en un model incapaç de salvar un silenci teledirigit per una minoria.

Malauradament, el que esmento no és únic en la discussió, i així, altres qüestions, també de futur, són «oblidades» a l'hora de valorar la seva viabilitat i els responsables de la manca de resposta; referències com la denegació de llicències hoteleres a la capital pel país, que marxen cap a altres territoris amb l'evident pèrdua d'inversions, llocs de treball i lideratge són evidents. També el mateix tema de les olimpíades d'hivern, on sembla que tampoc val la consulta a la ciutadania, per part d'aquells que sembla tenen el monopoli de la raó, és un altre tema a valorar en la seva justa mesura. Sense oblidar el mateix desenvolupament aeroportuari de Barcelona, que convertirà la infraestructura en una proposta alternativa sense cap lideratge.

En el seu moment, als anys 80, a casa nostra, amb la pròpia posada en marxa del que avui son projectes d'èxit, com el mini transvasament o el que avui es Port Aventura, varen tenir els seus detractors, però avui sembla que ningú recorda que si no s'hagués fet el que tocava, les nostres contrades més properes estarien sumides en la crisi absoluta.

Suposo que es fa difícil, per part d'alguns, «distingir la ideologia de la necessitat objectiva», això no obstant, el que és transparent i clar és que estem instal·lats en una globalització, que per molt que no ens agradi, és la que és, i la que marca el nostre model de vida. Podem seguir en la línia «d'amagar» els problemes incòmodes o que poden tenir repercussions de caràcter electoral per alguns, tanmateix no saber superar això ens col·locarà, a tots, en un marc d'impotència absoluta, amb negativitats manifestes, especialment pels més dèbils de la nostra societat que, un cop més, seran els que rebran l'impacte directament en la seva supervivència diària.

Crec que és el moment, en el que sembla pot venir, de ser conscients del nostre demà i que només l'opció per donar respostes en positiu als reptes ens traurà de l'esvoranc en el qual estem instal·lats sense cap perspectiva real.