El meu gat i jo
L'enorme mentida
Vaig sentir uns marrameus eixordadors que venien de la saleta on estaven Mixeta i les seves companyes. Intrigat, vaig anar a veure què passava i vaig veure que estaven davant l'ordinador comentant un text. Em van dir que estaven llegint l'informe que el Banc Internacional de Pagaments (BIS) havia publicat fa uns dies amb les últimes dades disponibles sobre les transaccions financeres registrades als vint-i-set països o zones de major volum de tot el món, cosa que equival a dir a la pràctica totalitat del planeta. Mixeta va il·lustrar la meva ignorància explicant-me que el BIS és una institució financera i monetària ,d'abast mundial, amb seu a Basilea (Suïssa), una mena de banc dels bancs centrals de diferents països del món. El BIS està integrat per seixanta bancs centrals de tot el món, que en conjunt representen el 95% del Producte Intern Brut (PIB) mundial. El capital del banc es troba en mans dels bancs centrals, exclusivament. Llavors, vaig acabar de saber que l'havia encertada plenament fent que m'adoptessin unes mixes tan intel·ligents, com ho pot fer tothom que llegeixi Diari Més adreçant-se a l'Associació Vallsgat (adopcionvg@gmail.com).
Mixeta va afegir que tot i que les xifres no es presenten acumulades, es poden sumar amb relativa facilitat les co-rresponents a cadascun dels diferents conceptes per obtenir-ne el total: 14.937 milions de milions de dólars. Aleshores, em va mostrar un comentari del catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Sevilla Juan Torres López (Granada, 1954), segons el qual «en qualsevol cas, aquests 14.937 bilions de dòlars ja són una xifra prou gran per treure'n algunes conclusions com ara que l'economia mundial està totalment i innecessàriament financeritzada. Segons el Banc Mundial, el PIB conjunt de tots els països del món va ser de 84,6 bilions d'euros, és a dir, 176 vegades més baix que el volum de transaccions finance-res. És la mostra evident que l'economia del nostre temps dilapida una quantitat increïble de recursos en un veritable casino que absorbeix els que necessita l'activitat productiva, provocant alhora bombolles i crisis financeres que la desestabilitzen contínuament».
L'expert encara va més lluny: «El garbuix d'impostos, taxes, multes i altres fonts d'ingressos que avui dia s'utilitza per obtenir els 25,2 bilions de dòlars que, segons l'esmentat informe, obtenen els governs, es podria generar amb una taxa de 17 cèntims per cada 100 dòlars de transaccions financeres, sense cap impost addicional i sense haver generat cap deute».
Cal recordar que un informe de les Nacions Unides va estimar el 2015 que caldrien 267.000 milions de dòlars anuals fins al 2030 per acabar amb la fam que provoca diàriament la mort de més de 25.000 persones. «Si arrodonim –deia el doctor Torres– fins a 300.000 milions, es podrien finançar amb una taxa del 0,002%. I no val l'argument que el cost d'aquesta taxa seria traslladat als altres subjectes econòmics pels qui les porten a terme. Al contrari, és clar que, amb aquesta taxa mi-núscula, s'alleugerien extraordinàriament els costos de les empreses i les llars, ja que deixarien de suportar la càrrega d'impos-tos directes i indirectes, entre cent o dues-centes vegades més gran, que avui dia han de pagar.» De fet, observava Mixeta, a la llum de l'informe del BIS ni tan sols caldria gravar la totalitat de les transaccions financeres.
Tot plegat, seguint la reflexió de l'economista, demostra «que l'economia i la política de la nostra època es basen en una gran mentida». Llavors, com es pot dir constantment que no hi ha diners al món per finançar l'alimentació, l'educació, l'habitatge, la sanitat, les pensions, les infraestructures que necessitem tots els éssers humans del planeta, si TOT es podria finançar mitjançant un procediment tan simple?
Acabem amb les paraules del Dr. Torres: «Siguem sincers: no hi ha escassetat de diners, hi ha manca de voluntat i un egoisme atroç per part dels qui manegen les palanques del poder al planeta. Les dades que acabem de presentar mostren que vivim en un sistema que crea la penúria artificialment. I ho fa així perquè només es pot tenir dominada la immensa majo-ria de la població si se la manté sota l'esclavitud de la ignorància, la insatisfacció i el deute». Terrorífic, oi?