Aviso per si sou dels que ja teniu una edat i llegiu aquest article a tres quarts de set del matí. Què? Ho he clavat, eh? Són anys d'escriure per gent que va fer la mili a l'Àfrica. El bo del Salvador Balcells és un escriptor de l'Espluga de Francolí, però que, com una servidora, ha recorregut més ciutats que Phileas Fogg. Ha pensat en mi perquè li presenti avui la seva última novel·la Quan la mort truca a la porta –ara ja enteneu la segona frase de l'article–. «Probablement, serà a la rebotiga d'una llibreria amb quatre amics», he pensat. Hi aniré amb texans i ho liquidarem de pressa! Jo havia escrit tres idees en l'embolcall enganxós d'un caramel amb un bolígraf de cinquanta cèntims del xino, per fer memòria. Llavors he rebut la invitació per mail i he vist que el lloc de la presentació és el Círcol de Reus. Osti, ja comencem! Llocs amb vellut i fustes nobles que no són el Tribunal Suprem, hauré d'anar-hi amb americana. He llençat aquell paper del caramel i he agafat un feix de folis i el boli dels diumenges. Llavors ha sonat el WhatsApp: «Moisès, que ve l'alcalde de Reus i la regidora de Cultura». Merda! He llençat els papers i he tret el vestit de quan em vaig casar, he espolsat la caspa, he agafat el portàtil i un diccionari del 1850 que vaig robar a la mili. Per què el diccionari? Perquè al bo del Salvador, en comptes d'escriure una novel·la ambientada en l'Oest Americà o el Bon Preu, se li ha ocorregut fer un repàs a la història del Sexenni Democràtic i el primer detectiu que hi va haver a Espanya, que era de Reus. La novel·la és brutal, que diria un modernet, sobretot el principi, que sembla fet per Tarantino. Ara ja porto cinc folis escrits i dos dies dormint sobre llibres d'història. Sabeu què us dic, que el bo del Salvador... potser no és tan bo.