Diari Més

Creado:

Actualizado:

Entre els vuitanta i els dos decennis dels 2000 han aparegut tres «fúries violentes»: Una, la revolució d'internet, que redueix a mínims el cost de transmetre informació a llarga distància; dues, l'edat d'or de la liberalització comercial, quan molts països desmantellaran les barreres que havien aixecat en la postguerra europea i la tercera, la incorporació de milions de persones al mercat de treball global. Però el que si està clar i és una evidència que la covid ens ha obligat a conèixer dues realitats, entre altres, que no seran temporals, ni de bon tros: el teletreball i les videoconferències.

A finals de cada any, un equip de lingüistes, periodistes i correctors de la Fundación del Español Urgente, organisme promogut per l'agència EFE i la Real Academia Española de la Lengua, estudien els termes que han tingut major impacte durant tot l'any i acaben escollint les més significatives. L'any 2019 la paraula elegida va ser emoji, l'any 2020 la guanyadora fou confinament i el 2021 vacuna. La redacció de La Vanguardia també tria la paraula de l'any des de 2013 i aquest any han guanyat teletreball en castellà i passaport covid en català.

La nova normalitat provocada per la pandèmia, una expressió que a vegades sembla que se'n rigui a la nostra cara, ha generalitzat una nova forma de treball, que havia començat a aparèixer d'una manera incipient en la nostra societat. Tots plegats estem comprovant que treballant des de casa la qualitat de sempre també es manté. També és cert que moltes empreses han optat ja definitivament, amb coronavirus o no, pel teletreball. La realitat és que la covid-19 significa que en els darrers mesos, una part important de la població occidental s'ha vist obligada a treballar des de casa. El virus ha aconseguit el que no ho havien aconseguit trenta anys de màrqueting i de pedagogia tecnològica. La comoditat de no desplaçar-se i fer feina des del mateix lloc que vius, està en el dia-dia dels nostres hàbits laborals. Les empreses, els empresaris i els directius han perdut la por fer treballar la gent a distància, a gestionar equips humans dispersos. També es necessita un mínim d'interacció entre els treballadors.

Les relacions interpersonals també són fonamentals, no hi ha res com el cara a cara per tancar segons quines qüestions, però la realitat és un altre.

De la mateixa manera que hem vist que les cadenes de muntatge poden canviar de lloc, el treball d'oficina és més difícil de traslladar. Raons culturals i idiomàtiques també pesen. Ara les empreses es senten més còmodes amb el teletreball i transferir aquests treballs a tercers és més dificultós. A més, ara els costos s'han reduït: electricitat, calefacció, aire condicionat, entre altres despeses estructurals. Potser, inclòs, es necessitaren menys espais físics. A més, ara es poden externalitzar serveis amb plataformes de treball a demanda: disseny, màrqueting, comptabilitat, traducció, entre altres afers. És una realitat que la pandèmia ha obligat a implantar-la, malgrat les reticències d'alguns empresaris. Molts sectors industrials i comercials s'han hagut d'adaptar a aquesta realitat, amb totes els seus avantatges i inconvenients.

Les videoconferències les hem viscut a topall, tant les professionals com les socials i culturals. Quantes vegades hom ha hagut de prendre l'avió o l'AVE per a anar a una reunió d'una hora a la capital del regne o a qualsevol lloc? Moltes vegades tres, quatre, cinc,... Moltes hores de viatge per una hora de reunió. Ara el temps de la reunió i prou. S'ha economitzat el temps real de feina i s'han estalviat moltes despeses: avió, trens, àpats, hotels, quilometratge, etc. He fet conferències que a la sala han assistit 20, 30, 40 persones, però des dels domicilis o despatxos, l'han de seguir més nombre de persones que els assistents en directe. L'any passat, el meu amic i pintor Pere Joan Salas, com a president del Rotary Club de Tarragona va organitzar més de vint videoconferències amb els invitats, que no van poder assistir als nostres sopars, ja que les restriccions pandèmiques ens ho van impedir. «La imaginació al poder», diuen. En fi, totes les activitats rotàries no es van paralitzar. Doncs així hem de viure i conviure, amb la covid-19 i la companyia del teletreball i de les videoconferències. Són unes eines tecnològiques, que faciliten molt bones solucions a les nostres necessitats de comunicació, siguin del tipus que siguin. Déu n'hi do, qui ens ho havia de dir. Quin remei!

tracking