'Quosque tandem, TV3?'

La majoria d'amics catalanistes socials i federals han desconnectat de la televisió «nacional». Personalment, resisteixo. Alguns matins estic per la 6 i a TV3 des del migdia al final de l'esportiu. No puc tenir mono d'escoltar català i llegir-lo, com en aquest diari dels dies laborals. Per tant, puc opinar, amb cert coneixement i sofriment de causa, del crònic dèficit de pluralisme de posicions polítiques en els comentaris de l'actualitat.

Durant el discurs, corrua de tòpics, de Pere Aragonès a la taula de Tot es mou, Montserrat Tura, sobiranista exconsellera amb Maragall i Montilla, feia de contrapunt de dos independentistes conspicus. Almenys vaig escoltar, i amb llenguatge de les mans, que entre la recentralització i el binomi amnistia-autodeterminació calia trobar un punt mitjà, de recíproca confluència. Però l'endemà, com a màxims dirigents convidats valorant el monòleg d'Aragonès, únicament els dels dos altres grups independentistes del Parlament (Puigneró i Riera). El partit més votat, precisament el 14-F, no fou digne d'expressar-se pel seu primer secretari Illa. Tampoc la frontissa dels Comuns, amb Jèssica Albiach. On és la Catalunya «sencera», l'últim significant buit d'ERC?

El Tot es mou acaba, de dilluns a dijous, amb el seguiment de l'actualitat per part de cracs del periodisme d'opinió: dos independentistes (Rahola, Bassas), un sobiranista (Barberà) i un conciliador (Cuní). Un fidel reflex del Parlament, oi? El resultat de les eleccions al Parlament és presentat de la manera més barruda possible: el PSC suma amb Vox, PP i Cs –el PSC dins de la línia vermella marcada pel tripartit més desavingut; els Comuns, al centre; i els irreconciliables independentistes en un bloc. Per un amic exestudiant que treballava de becari, puc afirmar que durant les primeres de Maragall (vs. Pujol), aquella nit electoral, van donar ordres de separar els vots al PSC a BCN, dels de les altres demarcacions en què anà amb coalició amb IC.

El súmmum de la tendenciositat de TV3 amb la constant presència de la «monarcòloga» Pilar Eyre al magazín de després del serial Com si fos ahir. La tafanera com a pivot de la lògica republicana, traient els draps bruts del Rei Emèrit –que de la saga de Jaume I, també és un fembrer sense autocontrol.

Al que ja no arribo és a seguir el FAQS. La conductora de Tot es mou (Elena G. Melero) tot i la militància és una veu amable, acollidora i planera. Res a veure amb Cristina Puig, que va de reina del mambo, arrogant.

Si considerem que la Rahola tanca amb Puig i hi torna el dilluns amb G. Melero ja ens podem fer una idea del descarat biaix ideològic de TV3. Biaix també en la promoció dels llibres dels seus propis periodistes o col·laboradors i ja no cal dir amb la construcció d'un star sistem. Aquest Sant Jordi, no pararan de signar Empar Moliner i Josep Cruanyes. Em quedo amb les anàlisis dels corresponsals a Rússia, Manel Alias i Llibert Ferri.

Al panorama de TV3 al magazín i de la nit de dissabte cal afegir la compra i difusió dels productes de Mediapro de Jaume Roures com a administrador únic. La intenció és unívoca: les mostres de «l'Estat repressor».

Reclamo una TV3 més «pública» que «nacional». Amb quotes de representativitat escrupolosament seguides... I que jubili Vicent Sanchis, de tants serveis prestats amb un cinisme de manual.