La gran mentida global

El model polièdric de convivència al món, és un fet que ja no té alternativa en els anys vinents i, per tant, assumir la situació és la millor medicina per tenir respostes acurades i un marc de convivència global diferent del que hem gaudit els darrers 70 anys.

Crec que és una evidència que estem immersos en una realitat on els poders van mutant permanentment i on qüestions que fins ara semblaven inamovibles, es van canviant; així el lideratge mundial dels Estats Units està, per primera vegada en molt de temps, en discussió, davant altres actors com la Xina i Rússia, que també volen la seva part del pastís, sense oblidar a altres potències, encara amagades, que també exigiran el seu punt d'influència.

En el panorama exposat, Europa, que fins fa poc era referència obligada, quedarà relegada a ser comparsa i assumir que el seu pes ha quedat difuminat en funció de noves variables que ja no controla.

El marc nou, a més, té molts ingredients, que fa que la nova situació sigui canviant i plena de matisos de tota mena, el que és indubtable és que el concepte es va modificant en funció del poder que s'atresora pels diferents actors globals; així la connivència amb règims autocràtics, semidemocràtics, dictadures o democràcies, és un fet que ja s'assumeix com normal, malgrat les contradiccions que comporta la seva assumpció que pot deixar de costat principis que fins fa poc podrien considerar com fonamentals.

Estem, per tant, davant d'una situació de conflicte, amb desacords d'interessos permanents i on serà complicat buscar punts d'entesa, especialment quan una part del planeta el que voldria és gaudir dels drets i deures que només tenen uns pocs, per cert, publicitats als mitjans de comunicació, sense cap rubor, encara que massa vegades sigui un insult per la gran majoria d'habitants mundials.

Conseqüència de tot el que esmento és que es produeixen i es produiran moviments insospitats i imprevistos en els mesos vinents, dels que ja en podem tenir un tast en la situació de Rússia a Ucraïna que el que voldran és posar de manifest reivindicacions que, fins a la data, han estat amagades o adormides en funció d'uns poders, avui a la baixa en la seva capacitat d'influència.

En tot cas, la situació de precarietat que comença a consolidar-se, no oblidem que es fa sobre una mentida global, on ja fa massa temps que hem assumit com viable des del primer món i que ara ens pot passar per sobre; és evident que es fa difícil renunciar a part del nostre benestar, però aquest punt serà moneda de canvi per tornar a una mínima estabilitat, amb un camí directe, com és la situació econòmica, en totes les seves variables, especialment les que haurem de suportar a Europa, on veurem una caiguda indirecta del nostre model de benestar, agradi o no, sigui correcta o el contrari.