La Savinosa, la gran 'runa' abandonada

El darrer ple municipal, divendres passat, a proposta del grup municipal Junts per Tarragona, aprova demanar una altra vegada a la Diputació recuperar l'ús públic i de lliure accés l'entorn de l'antic preventori de la Savinosa. Tots els grups municipals i els dos consellers no adscrits, van votar a favor de la moció, a excepció de Ciutadans i del PP, que s'abstenen. Des de 1996 és el sisè ple municipal, que es demana l'obertura immediata de tot el perímetre del complex a l'administració provincial, governada actualment per ERC i Junts per Catalunya. Des de 2016 he escrit quatre vegades, sobre aquest patrimoni tan singular i fantasmagòric, que des de l'any 1967 no té cap ús. Ara, sant tornem-hi.

És una reivindicació a la Diputació, propietària d'aquesta finca urbana, institució a la qual el text aprovat urgeix «a realitzar un estudi mediambiental i de biodiversitat de tot l'entorn», abans que els 43.000 metres quadrats de superfície de zona verda que connecta les platges de l'Arrabassada i de la Savinosa i que ara podrien habilitar-se per al pas de ciutadans al costat del camí de ronda litoral. Mentre no es resolgui l'anul·lació del novembre de 2020 del POUM per part del Tribunal Suprem, està gairebé obligat trobar una sortida pràctica perquè aquest indret sigui transitable i tothom gaudeixi d'aquest balcó al Mediterrani. La redacció del projecte corresponent és necessari, sempre que la Diputació accepti donar resposta a la demanda majoritària del govern municipal. Hem de recordar que, des de l'any 2016, hi ha un projecte guanyador del concurs d'idees, per rehabilitar els edificis existents de l'antic preventori antituberculós i sense ús des del 1967. Això no podem pas oblidar-ho.

L'any 2016, 24 d'octubre, escrivia a Diari Més l'article La Savinosa, ara sí. El veredicte del concurs d'idees convocat de mutu acord entre la Diputació i l'Ajuntament per tal de trobar una solució per donar vida a aquesta ciutat fantasma i segons Google, «uno de los cinco mejores abandonos de España». Amb aquest Pla Director la ciutat aconseguia una oportunitat històrica per adequar al seu pla urbanístic un projecte, que permetés acollir activitats de valor afegit. Semblava que en aquest lloc tan emblemàtic el seu futur estava garantit. Era un gran pas. La ciutat tenia una oportunitat històrica per adequar al seu pla urbanístic un projecte, que permeti acollir activitats de valor afegit que generin impuls econòmic a tot el Camp de Tarragona, la Costa Daurada i el conjunt de la nostra àrea metropolitana. Ja han passat sis anys i tot continua igual.

L'equip d'arquitectes Fuses-Viader (Girona), Mansilla (Cambrils) i Perea (Barcelona), van ser els guanyadors del concurs públic - que va decidir la taula de contractació formada per arquitectes de la Diputació, l'Ajuntament, la Generalitat i el Col·legi d'Arquitectes –amb la proposta de mantenir i rehabilitar tots els immobles existents, projectats per l'arquitecte Francesc Monravà Soler (1932). Aquest projecte s'hi imposà entre 25 equips pluridisciplinaris de prestigi nacional i internacional,

El vuit de novembre de 2020 escrivia que «l'ajuntament ha presentat un informe tècnic en el qual es vol reduir l'edificabilitat prevista: de 24.585 a 18.000 metres quadrats els equipaments i de 8.171 a 6.000 m². L'hotel. S'ha hagut de crear una comissió entre ERC, PSC, Cs i Junts per impulsar i avaluar el seguiment de la tramitació puntual del POUM de Tarragona. La Diputació dubta la viabilitat econòmica de la nova Savinosa que vol l'equip de govern presidit per Pau Ricomà».

Ara la patata calenta, una vegada més, la té la Diputació, que com a propietària sempre ha pogut prendre la iniciativa i la decisió al respecte. Recordo el primer concurs de dèries sota la presidència del montblanquí Josep Gomis, que en el seu segon mandat, 1983-1987, va quedar desert i es van poder veure els projectes corresponents al Museu d'Art Modern. Amb els mandats dels successius presidents les coses no han canviat: el tortosí Vicenç Lluesma (1883-1988), el vila-secà Joan Maria Pujals (1988-1993), l'alforgenc Josep Mariné (1993-1999), el tarragoní Joan Aregio (1999-2003), el vila-secà Josep Poblet (2003-2019) i la reusenca Noemí Llauradó, des del 2019. Una de les grans assignatures pendents de la ciutat de Tarragona, sense dubte, és la Savinosa. Fins quan durarà aquesta gran runa abandonada?