Un POUM per créixer en qualitat de vida

L'anul·lació del POUM a Tarragona ens ha obert una oportunitat d'or per poder escriure un projecte de ciutat contextualitzat en la situació actual de crisi climàtica i que doni resposta a les veritables necessitats de la majoria de la població. Lluny dels temps de la bombolla immobiliària, els macroplans urbanístics com la Budellera, Mas d'en Sorder o Terres Cavades no haurien de tenir cabuda en un nou POUM. Gràcies a la pressió al carrer arran dels escàndols destapats darrere d'aquests noms, podem afirmar que aquest escenari podria arribar a tenir cert consens dins de l'arc plenari de l'Ajuntament. Aquest fet, juntament amb l'aprovació del Pla Director de Sòls No Sostenibles, fan necessari anar més enllà i obrir el debat de si Tarragona necessita, o no, projectar nous sectors de creixement.

Un estudi realitzat i presentat fa una setmana per l'Ajuntament de Tarragona ens assenyala un escenari d'estancament demogràfic. Aquesta realitat fa plausible, fins i tot, el fet de reconsiderar alguns dels sectors aprovats a les normes urbanístiques vigents. En qualsevol dels casos, el que està clar és que només tenint en compte el que marquen les normes urbanístiques ja podríem estar donant resposta fins i tot als escenaris més optimistes plantejats per l'estudi demogràfic.

I si, per una vegada, girem el mitjó i en lloc de plantejar-nos quant ha de créixer urbanísticament Tarragona ens plantegem quanta pressió urbanística pot suportar el medi natural del nostre entorn? I si el creixement del qual parlem és el de la qualitat de l'espai públic, dels habitatges, l'accessibilitat i els equipaments? Cada zona de la ciutat hauria de tenir garantits el serveis essencials, protegint el comerç de proximitat, amb un enllumenat que acabi amb els punts foscos i potenciant la identitat i el patrimoni de cada barri, així com la seva connexió amb la resta de la ciutat amb un transport públic de qualitat.

Hem de poder revertir la degradació cromàtica que tant caracteritza Tarragona i que fa que passem de grisos a verds en funció de si ens movem per Ponent o Llevant, fent necessari que la natura recuperi nous espais a l'asfalt. El nou POUM ha de ser sinònim d'una Tarragona pels vianants, amb més carrers per a vianants, pendents que no superin el 5%, amb zones d'ombra que convidin a passejar i siguin petits refugis climàtics a l'estiu, que es pugui anar de Bonavista a la Móra amb bicicleta i amb una Anella Verda-Blava protegida de ser trinxada per molinets, plaques solars o mamotretos de formigó. Una ciutat que miri al mar i no li doni l'esquena, amb plantejaments valents que parlin de la reubicació de les vies de tren, del soterrament de l'A7, la conversió en zona de vianants de la T11 i la N340 i la creació d'un espai agrari a l'Horta Gran.

Però, per damunt de tot, Tarragona ha de ser una ciutat que no expulsi ningú de casa seva. El POUM ha de ser també sinònim de rehabilitació d'habitatges i regeneració dels barris. Les polítiques d'habitatge necessàriament han de donar resposta a la crisi habitacional que patim, explorant i fomentant models alternatius allunyats de l'especulació, ampliant el parc públic d'habitatge, enfortint mesures que garanteixin, no només uns preus socials, sinó polítiques perquè totes les llars siguin dignes i accessibles.

En definitiva: créixer sí, però en qualitat de vida.